De les últimes setmanes podríem destacar algunes coses.
Diplomat xinès
A la classe del famós professor belga va venir un diplomat xinès que havia vingut a Montreal i va aprofitar per visitar-nos. Ens va explicar tot el que li vam demanar sobre la política aeronàutica i aeroespacial xinesa i també ens va explicar sobre la universitat on ell també dona classes. És una universitat únicament aeronàutica i aeroespacial molt interessant. També ens va animar a anar a la seva International Summer School.
St Patrick's & Barça Madrid
Diumenge passat es celebrava la St Patrick's Parade (desfilada) i desprès vam anar a veure el Barça Madrid.
La desfilada constava en totes les entitats, agrupacions, empreses i sectors professionals de Montreal que es vestien de verd i passejaven. Mentre els estudiants (de les universitats anglòfones principalment), i altre gent, es dedicaven a emborratxar-se de bon matí. És un dels pocs dies que està permès beure al carrer a Montreal i fins i tot hi havia gent gran al McDonalds amb la "petaca" a la butxaca i s'anaven omplint el got.
El fet curiós va ser quan vam anar a dinar. A Montreal hi ha un restaurant mexicà on pots menjar tacos a 1$ el diumenge (estil 100 Montaditos) però sense ser cadena i sent molt més autèntic. Vam decidir anar allà a dinar. Un cop arribem el cambrer ens va donar les cartes i no teníem el menú aquest d'1$. Quan ja venia a portar-nos uns natxos i una salsa per anar picant mentrestant li vam demanar on estava la oferta i ens va dir que al ser St Patrick's no la feien. Com a bons estudiants sense gran pressupost vam decidir marxar ja que si no el restaurant no és precisament barat. Quan anàvem a marxar el cambrer ens va dir que no marxéssim, que ens quedéssim, mengéssim els natxos que estava portant, que ens portaria una mica d'aigua i que no ens preocupéssim, que al cap de mitja hora ell ja plegava i no li feia res tenir-nos allà. Finalment ens vam quedar, ens va portar aigua (aquí a Canadà es gratis) i ens la va venir a omplir un parell de cop mentre menjàvem els natxos. Finalment vam marxar sense consumir res més que allò.
Si, evidentment, li vam deixar una propina (aquí és habitual, però en aquest cas no hagués estat "necessari" ja que no havíem de pagar) i tornarem, perquè s'ho va guanyar.
La lliçó que vaig aprendre és, si, estic cansat de pagar propina cada cop que menges fora, però al 99% dels llocs que he anat a menjar he tingut un servei molt bo. Estic segur que a Catalunya ens haurien dit avui no, ho sento, i al marxar tampoc haurien fet bona cara. Aquí en canvi al marxar, t’acomiaden amb la mateixa alegria que si t'haguessis gastat 40$ per persona.
Desprès d'això vam anar a veure el Barça Madrid. Va ser difícil trobar lloc ja que coincidia amb St Patrick's i érem unes 20 persones però finalment vam aconseguir trobar lloc a un bar d'aquests americans amb més televisions que cambrers.
 |
| Barça Madrid al bar amb més televisions que cambrers |
Torre del estadi olímpic
Des de fa dies tenia una entrada per pujar a la torre del estadi olímpic de Montreal i finalment avui hi he anat. És una torre sobre l'estadi olímpic que van construir pels JJOO del 1976 però que realment la torre no va estar acabada fins desprès dels jocs.
Té el record de ser la torre inclinada més alta del mon, 175 metres i 45º d'inclinació i puges amb un funicular. En si la torre no té res d'especial si has de pagar els 18$ que costa pujar-hi però si l'entrada és gratuïta val la pena. Pots veure Montreal des de dalt sense ser al centre (com a la muntanya Mont-Royal) i si fa un bon dia com avui pots veure lo extens i quadrat que arriba a ser Montreal.
 |
| Montreal sud-est amb el "Biodome" a sota |
 |
| Montreal oest amb l'estadi olímpic a sota |
 |
| Montreal nord amb el jardí botànic |
 |
| Maqueta del estadi olímpic i la torre |
 |
| Maqueta del estadi olímpic per dintre |
Gràcies pels desitjos de setmana santa.
ResponEliminaCuidarem més que mai sofàs.
Interessant reflexió relació propines i caràcter serveis.
Anar pel món ensenya molt.
Quan pufui disposar d'efectiu ho faré de nou.
Petons.