New York

Més val tard que mai. Amb dues setmanes de retard arriba el corresponent post de Nova York.
El dijous 12 de febrer al vespre vaig agafar l'autobús des de Montreal direcció  La Gran Poma.
Desprès de creuar la frontera amb els EEUU (força ràpid aquest cop, sense haver de treure res del autobús) i dormir el 99% del viatge, vaig arribar a la terminal d'autobusos de Nova York.

Allà em vaig trobar amb la Judit, que venia de Denver per passar un cap de setmana de 4 dies.
Un cop junts vam anar a deixar les coses al hotel a Chinatown. Una habitació enorme amb moltes finestres i mobiliari (noteu la ironia). Desprès de deixar les coses i descansar una mica. A partir d'aquí ve una adaptació:

El primer dia, vam visitar Times Square i la New York Public Library, que és un edifici antic i immens i que ens va costar la nostra estona per trobar alguna estanteria amb llibres, i vam caminar per la 5th Ave, on hi ha totes les botigues cares, vam parar un moment a Tiffany's i vam acabar de caminar fins a Central Park, tot i que no hi vam entrar. També vam anar a la Central Station i a la seu de la ONU.

Times Square

Vam tornar al hotel per descansar breument abans de fer el pont de Brooklyn i anar al partit.
Pel que fa al partit va ser una experiència, sempre havia volgut anar a un all-star però realment pensava que mai seria possible però com es va donar aquesta possibilitat vaig aprofitar per fer un "check" important a la meva vida. El partit en sí no va ser res del altre món ja que com són partits on no es juguen res, no defensen i es dediquen a fer un concurs d'esmaixades pràcticament.

Rookie's Game

L'endemà era 14 de Febrer, Sant Valentí als EEUU. A primera hora vam anar al Madison Square Garden, l'estadi dels Knicks a Manhattan, a veure l'ambient i a intentar entrar a l'entrenament, però estava sold out, i les entrades a la revenda anaven a $40.

Abans d'anar a visitar el memorial de l'11-S, vam anar a Broadway a mirar si podíem aconseguir entrades per algun musical i la Judit em va convidar al musical de Mamma Mia!
Després vam dirigir-nos cap al Financial District, on hi havia les antigues Torres Bessones. L'entrada al museu val $24 i, per mi, no val la pena. Hi ha trossos de columnes, motors i escales que es trobaven a les torres, i les cares i les històries de cadascuna de les víctimes (tan bombers, para-mèdics, passatgers dels avions i treballadors de les torres) a cada sala. Tot i que és maco i en algun moment 'toca', no crec que valgui la pena si t'estàs pocs dies a la ciutat. El que si que val la pena per mi són les piscines amb els noms de les víctimes que es van construir al lloc on eren les torres, i això està al parc i és gratis.

Memorial 11-S

Després ens vam parar en un food truck i vam dinar un hot dog. Tota la ciutat n'està plena, però ara ja no venen només hot dogs, sinó que la majoria tenen kebabs i menjar hindú, pakistanès, etc.
Finalment, vam fer temps per anar fins a la punta sud de Manhattan i agafar un dels ferrys que et porta a Staten Island, i que navega per davant de la petita illa on hi ha l'Estàtua de la Llibertat. El que fa la majoria de gent es agafar-lo, i just al baixar tornar a embarcar de tornada, ja que, sobretot a l'hivern, no hi ha gaire res a fer a Staten Island. Són uns 25 minuts per trajecte.

Estàtua de la Llibertat

En acabat vam tornar a l'hotel a arreglar-nos per anar a Mamma Mia. La zona de Broadway i Times Square sembla de dia tot i que sigui fosc de la quantitat de pantalles i senyals lluminosos que hi ha. La funció va estar molt bé. Cal dir que va ser un molt bon regal, una experiència que sens dubte quedarà a la memòria per sempre.

Per sopar, vam anar al McGee's, un pub irlandès en el que es va inspirar el creador de How I met your mother per al McLaren's. A les parets hi tenen un parell de fotos i a la carta cocktails amb noms relacionats amb la sèrie. Un dels que vam demanar va ser 'The Pineapple Incident', que només ho entendran els que hagin mirat la sèrie.

Central Park

Diumenge vam anar a Harlem a veure una missa de Gospel. Vam tenir mala sort i no tenien cor d'adults sinó de nens. Tot i així, els més grans, d'uns 12-14 anys, en un moment van fer un xou de ball amb percussió feta amb el seu cos molt impressionant. Vam caminar una mica pel barri i vam agafar el metro per anar cap a Central Park. El dia era molt fred, i feia molt vent, així que no vam aguantar gaire i vam tornar cap al metro per anar cap al Rockefeller, un dels edificis on es pot pujar a un dels pisos més alts i tens vistes impressionants del Central Park per un cantó, i l'Empire State i la resta dels edificis per l'altre.

Com molta altre gent, vam pujar-hi poc abans de la posta de sol i ens vam esperar fins que es va fer de nit per tenir les dues vistes de la ciutat. Seguia fent molt vent, així que la majoria de l'estona vam observar-ho des de l'interior ja que a fora costava suportar el fred. La sensació de fred, segons aplicacions del mòbil era del voltant de -25/-20ºC, i el vent ho empitjorava.

Rockefeller

Per acabar el dia vam anar a sopar al Hard Rock Café, un restaurant a Times Square, que forma part d'una cadena americana, i que té exposats tot tipus de instruments i objectes relacionats amb cantants i artistes, sobretot de l'època daurada del rock, i que evidentment, sona aquesta música a un volum força alt tota l'estona. Sorprenentment, entre les cançons de Queen, Bon Jovi i Taylor Swift també va sonar Frozen.

L'últim dia a la ciutat era el meu aniversari. Ens vam llevar i vam anar al High Line Park, una antiga via transformada en parc-passeig, de les que va uns 6/7 metres per sobre dels carrers i enmig dels edificis. Només dura una milla i va de nord a sud per l'oest de Manhattan. Un parc molt nou (obert totalment l'últim any), però molt recomanable. El parc acaba a West Village, un barri una mica bohemi, per on vam passejar una mica, on vam parar a fer una foto a la casa de la Carrie de 'Sexo en Nueva York' i vam anar a agafar el metro per dinar i anar cap a l'aeroport.

High Line Park

Com que havíem estat dormint tots els dies a Chinatown vam decidir que l'últim àpat l'havíem de fer allà, i vam triar un restaurant a sota l'hotel on estava quasi tot en xinès. Molt bona experiència. Les espelmes, per culpa de les presses per no perdre el vol, les vaig bufar a l'estació del metro, enceses amb un encenedor de NY. Una mica amb presses i a un lloc inusual però per sorpresa meva i no per això menys especial.

Espelmes

Finalment tornada amb autobús a Montreal força horrible. 9 hores, amb una parada a Albany a les 11 del vespre una hora que ens van fer sortir del autobús i no hi havia res al voltant. Molt lent, moltes parades i vaig arribar a Montreal a les 4 del matí (amb un fred considerable). Cal dir que tot el cap de setmana va fer força fred a NY (equiparable a Montreal i otorguen les temperatures més fredes dels últims 20 anys a NY aquell cap de setmana).


Aquí sembla que el fred criminal ja hauria d'anar marxant però es resisteix. Un cop acabat el febrer diuen que ha estat el més fred de la història (o dels últims 115 anys que és quan daten els primers registres). En canvi el més de gener va ser un dels més càlids. Pels que van arribar d'intercanvi passat cap d'any (pel segon semestre), encara no han vist temperatures positives.

Fins a la pròxima.