Quebec City: Improvització i fortuna en tota regla

Aquest cap de setmana he anat a Quebec. Un dels caps de setmana que quedarà a la memòria de tot l'Erasmus.
Al aeroport, en Victor i l'Àlvaro van conéixer fa uns deu dies a en Marcos, un metge de quasi 50 anys a causa que els va sentir parlar en castellà entre ells. En Marcos treballa a Sept-Iles, una mica més al nord de Quèbec i viu a cavall entre aquella ciutat, Montreal i Quebec City. Exactament, treballa 9 dies i passa desprès 4 dies festius a Quebec, la seva ciutat, i 4 a Montreal. Resulta que tot just fa 25 anys va fer un viatge pel sud d'Europa i té molts bons records i va decidir invitar-los a veure Quebec. Amb això ells dos ens ho van dir a la Magda, al Jesús (un aeronàutic de Consuegra) i a mi, vam llogar un cotxe i dissabte al Matí vam sortir cap a Quebec.

 Un cop arribats a Quebec ens va donar targeta per l'aparcament, ens va rebre a casa seva i li vam donar el regal que li portàvem (una mica de pernil i formatge comprat a una botiga espanyola de Montreal). Ell viu just davant de la plaça més vella de Quebec, al ben mig del vell Quebec, en un apartament de tres pisos que va comprar fa uns anys i va reformar al 2008 com apartaments de luxe. El primer pis el lloga a turistes, al segon viu la seva germana i la seva parella i al tercer viu ell. Teòricament, aquest cap de setmana ell tenia l'apartament llogat però va rebre una cancelació d'última hora així que ens el va deixar.

Un cop vam arribar a la casa, de la qual teniu fotos a continuació ens va invitar a una copa de vi i vam estar xerrant una estona. Bàsicament parlava ell tota la estona amb castellà quasi perfecte però també parla francès, anglès, alemany i italià. Desprès ens va portar a donar una petita volta i vam anar a sopar. Desprès de sopar vam anar al sostre del seu apartament on té un jaccuzzi amb vistes al castell de Quebec on va treure una mica de xocolata i Baylis. Aquest dia s'estava prou bé ja que al exterior només feia uns -5ºC.

Primer dia al jaccuzzi

Diumenge ens vam aixecar i vam anar a fer un petit brunch amb ell. Desprès vam estar fent turisme per Quebec i ell ens anava explicant tot; és una autèntica "enciclopèdia amb potes" (adaptació al català del que algú diria). Vam rodejar tota la muralla de Quebec i anàvem parant cada horeta o hora i mitja ja que feia uns -20ºC. Ens va portar a dos llocs sensacionals on vaig provar la millor xocolata calenta i els millors nachos de la meva vida.

Jesús i jo a la barra de gel del bar de Nachos

Amb vistes al Sant Llorenç congelat

Una esplanada enorme que tenen per fer esports d'hivern com esquí de fons

Un carrer de Quebec desde la muralla

Asseguts a un banc fet de gel (fixeu-vos-hi bé)

Darrere nostre un dels carrers principals del baix Quebec

Porta de Sant Joan

Amb un castell de gel al darrere (encara en construcció per carnaval)

Un cop entrada la tarda vam tornar a casa i vam tornar a anar al jacuzzi. Aquest cop va ser més dur ja que feia -20ºC però vam pujar el jaccuzzi dos graus més (fins a 38.5ºC). Amb un contrast de -60ºC ens vam decidir a fer això:

Jaccuzzi segon dia

Jaccuzzi segon dia II

Desprès del jaccuzzi i una dutxa vam anar a sopar. Aquest cop sopavem a casa seva unes pizzes que vam demanar però quan vam pujar ens havia preparat unes tapes. A continuació teniu la foto, no se com s'ho va fer, però jo diria que son les meves tres coses preferides:


Avui al mati hem recollit, li hem deixat un últim regal a en Marcos (dues ampolles de vi i una mica de xocolata, acompanyats d'una carta) i hem fet lo últim que ens quedava de turisme, tobogan, catarates de Montmorency i ferry. També voliem anar a visitar un gran hotel de gel que hi ha on pots dormir, menjar o el que vulguis però era molt car. Aquí teniu videos del tobogan i el ferry creuant el Sant Llorenç.

Cascades de Montmorency des de dalt. El forat de baix es impressionant

El riu des d'on les cascades cauen. Esta congelat però l'aigua corre per baix

Exemple de com l'aigua cau per baix

Unió de les aigues de les cascades amb el Sant Llorenç

Sant Llorenç des del ferry

Quebec des del ferry

El tobogan ha estat molt divertit i el ferry creuant el Sant Llorenç ha estat molt interessant veure com trenca el gel. Un cop hem baixat del ferry (amb el cotxe) hem tornat cap a Montreal.

Cal dir que ha estat un cap de setmana força improvisat però molt interessant i ha acabat sortint molt bé. Conéixer en Marcos ha estat una experiència. Cal dir que ell ha disfrutat tant o més que nosaltres, diu que li venien experiències constantment del seu viatge i ha estat una forma de celebrar els 25 anys del viatge de la seva vida. A més és una barbaritat la quantitat de coneixements que tenia sobre història, geografia i cultura en general.