Un cop fet finals, passat el Nadal, cap d'any ja estem començant el nou quadrimestre. Desprès de quasi un mes, torno a estar per aquí. Veurem com sóc capaç de resumir-ho.
Ho faré per un ordre cronològic:
Exàmens
Com ja us comentava al post precedent, les últimes setmanes abans de Nadal vam estar d'exàmens finals. Vaig tenir-ne dos, i tot i que el segon em va semblar si més no, raro, al final els dos estan aprovats i he aprovat les dues assignatures. Encara estic pendent de saber la nota de l'assignatura de francès (que no em serveix per res) i la de Treball de Fi de Grau (de moment només he entregat un report parcial, que vaig estar acabant desprès d'examens fins el 24, ja que el continuaré fent aquest quadrimestre).
El Nadal en si
Desprès dels exàmens va arribar el Nadal. Amb tots els que ens quedàvem aquí vam celebrar un sopar més aviat formal el dia 24, ja que la majoria eren espanyols o llatins i ho celebren més així. Igualment el 25 vam celebrar un dinar-sopar (si li preguntes a la resta del món diríen sopar, pero els ibèrics en diriem dinar encara jo crec, ja que era al voltant de les 16:30h).
Boxing day
El 26 de desembre és el Boxing Day a Canadà. Aquest dia ve a ser com el Black Friday Americà (que aquí també el celebren, però amb menys mesura) o el 7 de gener a Catalunya. El fet curiós és que les botigues obren a les 13h, suposo que per preparar-ho tot i evitar la "ressaca" nadalenca.
Visita de la Judit
(A partir d'aquí és una adaptació del text de la Judit)
La Judit va arribar a Montreal a les 10 del matí i vaig anar a recollir-la al aeroport. Vam deixar les maletes a casa, vam preparar dinar i després
vam anar a caminar pel carrer principal, on hi ha tots els gratacels, i
al vespre vam anar a l'
Old Port, la part antiga de Montreal on
feien un castell de focs amb músics temàtica de vídeo-jocs i donaven
xocolata calenta. També vam provar
maple syrup en gel, que tiren el líquid calent en una barreja de neu i gel i l'emboliquen en un pal.
 |
| Old Montreal |
 |
| Maple Syrup en gel a Old Montreal |
El següent dia vam marxar cap a Toronto i les Cascades del Niàgara. A
Toronto realment només hi vam sopar, a un restaurant que es deia
Sings.
Tots els cambrers són sords, i per tan a la carta i ha els símbols per
comunicar-t'hi. A més també te n'ensenyen alguns ells i tens una mini
guia per ajudar-te.
 |
| En Joaquim i jo a les Cascades del Niàgara |
Després vam agafar un bus cap a Niàgara i vam anar a veure les cascades de nit, ja que estan il·luminades.
L'endemà al matí vam anar a veure les cascades un altre cop, i aquesta
vegada vam caminar fins ben bé al costat, on estàs a uns dos metres d'un
l'aigua comença a caure. La veritat és que impressionen de tan a prop,
però el poble en si està massa explotat, i recorda a Lloret o Magaluf,
on tot son edificis excèntrics o cartells lluminosos per cridar
l'atenció dels turistes.
Aquell mateix dia ja vam tornar cap a Montreal. Dues hores fins a Toronto i sis més fins a Montreal.
Els tres següents dies els vam passar a Montreal. Vam pujar al
Mont-Royal, el turó al voltant del qual està construïda la ciutat, vam
anar amb la Maia, una estudiant d'intercanvi basca, a Jean Drapeau, una
mini-illa al costat de Montreal (que també és una illa enmig del riu) i
vam passejar per la part antiga i el port. També vam visitar breument
l'estadi olímpic, vam anar a la universitat, vam caminar una mica per la
ciutat subterrània, vam anar a prendre algu amb uns catalans que també
estudien aquí i vam anar a patinar sobre gel al llac d'un parc.
 |
| Vistes de Dowtown Montreal des del Mont-Royal |
 |
| Pont de Jean Drapeau a Montreal |
 |
| A un llac glaçat a un dels parcs de Montreal |
 |
| Biblioteca pública a Mont-Royal, Montreal |
 |
La Maia i en Jo amb vistes a Montreal
des de Jean Drapeau |
 |
| Basílica de Notre-Dame a Montreal |
El segon d'aquests tres dies era 31 de desembre, així que vam quedar amb
uns quants estudiants internacionals amics d'en Joaquim per celebrar el
Cap d'Any. Érem dotze: dues basques, un noi de Pamplona, quatre
catalans, una andorrana, un mexicà, una anglesa, un francès i un
holandès, així que la majoria de nosaltres volíem fer les Campanades amb
raïm però a la vegada volíem experimentar el cap d'any a un país
estranger, així que el vam celebrar dos cops, primer a la hora espanyola
(les 6 pm a Montreal) i a la mitja nit. A les 6 vam connectar
l'ordinador i vam menjar el raïm amb TVE en directe, després vam sopar, i
vam sortir de casa per ser a la mitja nit al port on hi havia música en
directe i feien un castell de focs a les 12 en punt.
 |
| L'ordinador amb les Campanades de TVE en directe |
 |
| Tots els que vam fer les Campanades |
El dia 2, la Judit i jo vam marxar amb bus cap a New Hampshire a fer
una breu visita a la Jan i en Dan, que són amb els qui la Judit va estar tres
setmanes durant el Febrer 2013 en un programa d'intercanvi voluntariat a
l'estranger.
Workaway.info: és un programa d'intercanvi de feina per allotjament i menjar a qualsevol lloc del món.
Ens van portar a menjar, a caminar pels voltants de casa seva, a veure breument una botiga d'armes i a patinar sobre gel en
black ice, que
són unes condicions força difícils de trobar, perquè és quan el gel
s'ha format molt ràpidament, i és dur i resistent i la superfície més
suau al patinar-hi. Era un llac natural, on hi viuen castors. Es pot
veure per les preses que fan, els arbres a mig tallar o els forats que
fan al gel. A més, vam jugar a hoquei gel!
 |
| Selfie amb la Jan i en Dan davant de la presa dels castors |
 |
| Patinant amb en Joaquim |
 |
| Jugant a hoquei amb la Jan | | |
 |
| A dins de Casa, un racó que tenen per llegir o xerrar amb la llar de foc |
 |
| La casa desde fora |
Per mi va ser una experiència molt bona. Ens van acollir molt bé, vaig poder tenir una breu "country experience" que es podria traduir com experiència rural o al camp. És curios com viuen al camp (fins i tot tenen gallines) però a la vegada treballen en feines típiques de ciutat (per exemple en Dan és professor d'universitat). Impressionant lo actius que són amb l'edat que tenen, sobretot la Jan.
Vam tornar a agafar un autobús el dia 3 quan tot just començava la tempesta
de neu. Al final el
problema va ser la bateria del bus, i ens vam haver de quedar a
l'aeroport fins que un altre bus ens va recollir a tots.
L'endemà al matí, després dels 10 cm de neu de la nit anterior, va
començar a ploure, però com que feia tan fred (el nord-est dels EEUU i
Canadà es troben en un vòrtex de fred polar ara mateix), enlloc d'aigua
era 'pluja de gel'. El resultat; carrers completament glaçats durant les
24 hores següents i tota la ciutat sota una capa d'un centímetre de
gel. Ni a Montreal hi estan acostumats, i el dia següent van haver
d'engegar un pla especial per tornar a deixar la ciutat 'caminable'.
 |
| Arbres coberts de gel a Montreal |
Avui a dia 12 de gener ja fa 2 dies que la ciutat està caminable, però els hi ha costat força.
Aquí teniu un vídeo que es veu gent patinat sobre gel per sobre els carrers.
El dia 5 la Judit ja va marxar.
Pròximament vindrà l'actualització per la última setmana, però ara he de dinar que desprès tinc classe.
