Roadtrip Autumn Break

Com ja us vaig dir, a la universitat tenim una setmana "blanca" a cada quadrimestre, cosa que ells anomenen "break", així que al quadrimestre de tardor tenim l' "Autumn Break" i els íbers vam decidir marxar de viatge.

Vam llogar un Dogde Caravan, el que ve a ser un mono-volum o "minivan" de 7 places i carretera i manta a fer km.
Lo cert és que erem 5 íbers (Víctor i Álvaro de Madrid, Magda de Granada però que estudia a Madrid, la Laura i jo) però per anar a Toronto se'ns va afegir una noia sueca que ja coneixiem, la Elyonor., que anava a veure el circ del Sol.

Interior del cotxe

Exterior del cotxe

Dissabte al matí vam marxar d'hora cap a Toronto amb parada estratègica i turística a Ottawa (600 km, 2+4 hores). El parlament d'Ottawa era molt xulo però llàstima que una part estava en obres. També vam veure de casualitat el canvi de guardia a Ottawa i vaig aprendre que la Reina d'Anglaterra és també la reina de Canadà (a bones hores alguns direu, tota la raó).

Parlament d'Ottawa amb un cel curiós (no ens va ploure quasi)

 

Selfie amb un guardia

Foto de grup amb el parlament

Foto de grup amb el canvi de guardia

A la tarda vam marxar cap a Toronto. A mig camí vam parar a posar benzina a un lloc que desprès ens van explicar que era una reserva india, i la veritat és que la gent que vam veure a la benzinera i els cotxes que portaven si que semblava que vivien amb molt poc (cosa que no vol dir que fossin pobres). La benzina estava al voltant de 0.8€ el litre (abans de marxar l'haviem posat a 1€ el litre) Allà haviem llogat una casa a una dona americana que marxava a passar el cap de setmana d'acció de gràcies (a Canadà era el pròxim dilluns). Era una casa típica americana, amb moltes habitacions (5 habitacions amb llits grans totes), decorada per Halloween a les afores de Toronto (uns 10 minuts amb cotxe).

Sopar a la casa de Toronto

A Toronto vam estar dos nits, però només un dia sencer el qual vam dedicar a fer una mica de turisme encara que ja haviem vist la majoria de coses.

Skyline de Toronto

El dilluns al matí vam marxar de Toronto (ja només els íbers) cap a Becket, Massachussets (EEUU). Es un viatge d'unes 7 hores sense contar creuar la frontera amb els EEUU. Com era el dia d'Acció de Gràcies voliem dinar a Canadà abans de marxar així que vam anar a un poble que hi ha relativament aprop de les Cascades del Niàgara anomenat Niagara on the Lake. És un d'aquests pobles que hi han a tots els països amb tot de casetes ben decorades, botigues d'antiguetats, molt autèntic. Allà vam buscar un lloc que fessin gall d'indi per celebrar el dia d'Acció de Gràcies i el vam trobar.

Foto de grup a Niagara on the Lake

Foto de grup 2 a Niagara on the Lake

 +

Dinar d'Acció de Gràcies

Un cop dinats vam marxar cap a Becket però al camí ens esperaven encara dos altres petites parades a comentar. A mitja hora de Niagara on the Lake hi ha la frontera amb els EEUU. Creuar la frontera amb cotxe és encara més lent que amb l'avió, i més lent que un diumenge d'hivern a les 6 de la tarda d'Andorra a Catalunya. Una hora i mitja d'arranca-para amb el cotxe fins que ens va tocar. Allà com no som americans (4 ja teniem el visat d'estades anteriors, però una persona no) ens van fer aparcar el cotxe i entrar a les oficines on li van donar el visat de turista a la persona que li faltava i ens van deixar marxar.

Cua a l'aduana

Ja ens toca

Encara que ja haviem posat benzina a Canadà el primer que vam fer al arribar als EEUU va ser omplir el dipòsit, 0.7€ el litre. Camí a Becket vam fer una parada estratègica a Syracussa per tal de comprar una mica de menjar per sopar al arribar i ja de pas poder fer "check" a Syracussa, totalment a l'Amèrica profunda.

Cap allà a les 11 arribàvem a Becket on teniem una cabanya llogada al mig del bosc, al voltant de no res. La noia que ens la llogava ens havia dit on ens havia deixat la clau però entre que no vam entendre la descripció i que era força tard (les 11 de la nit) ens va costar una estona trobar-la i vam arribar a patir per dormir aquella nit al cotxe.
Els tres dies de Becket van consistir en coneixer la zona, caminar una mica, disfrutar de la naturalesa i sobretot relaxar-nos i fer barbacoes (els americans per no tenir feina les fan de gas).

Casa nostre

Fent una barbacoa de gas

Dinant la barbacoa amb casa nostre de fons (a l'esquerra l'hamaca, sofàs i foc)

Ens avorriem

La cabanya per dins

Paisatge de tardor

Més tardor

La nostre cabanya un altre cop

El rierol que teniem al costat

El dijous al matí vam marxar cap a Boston on vam estar 2 dies. A mig camí vam parar a un outlet americà i tot i que estava bé de preu no vaig comprar res ja que no necessitava gaire cosa i no em va convencer res. A Boston no vam veure res de nou que no hagués vist el febrer passat però vam conéixer la novia del Álvaro, que estudia allà.
De lo poc que vam fer no hi ha cap fotografia decent però bueno, Harvard, MIT, Boston common, freedom trail...

Dissabte a la nit sortiem direcció Montreal on vam arribar a les 3 de la matinada del diumenge desprès de passar la frontera a Canadà en menys de 10 minuts.

Ha estat un viatge increible. La experiència de la cabanya al bosc era una de les coses que més ganes tenia de fer i la veritat es que ha valgut la pena, totalment relaxats, sense wi-fi, ni hora, ens vam passar el dia jugant a cartes, donant petites voltes i prenent unes cerveses al voltant del foc.
Impressionants durant tot el viatge els paissatges de tardor, una varietat de colors que ni s'aprecia amb les fotos, molt maco. Impressionant també la quantitat d'aigua que tenen.

A partir d'ara ja toca centrar-se més en finalitzar el quadrimestre (no hi han més viatges previstos dins el futur pròxim), conéixer més l'entorn de Montreal, la seva cultura i patir el fred. Com quasi tots (o diria que tots) ja sabeu ja es pot dir que no tornaré al Nadal. Motius n'hi han dos: ja que estic aquí val la pena aprofitar-ho i a la vegada estalviar-me el vol de Nadal em permetrà viatjar més i  tindré molt bona companyia a Montreal així que no cal que us preocupeu. Em sap greu per qui ja hagi comprat culleretes especials pel menú de reis i perdre'm-el, també el menú de cap d'any, Nadal i el Poal i les seves croquetes de ceps. Disfruteu-ho molt per mi (em conformaré amb veure-ho/us per Skype), i acceptaré compensacions el pròxim Nadal.


PD: Us avisaré quan tingui la selecció de fotos al dropbox ja que les que hi han aquí són una selecció ràpida no massa ben feta. També està pensat que la Magda faci un video resum del viatge, però això va per llarg, ara toca tornar a centrar-se a la feina.