Nous avons deja un appartement!

17 d’agost

Ens vam llevar i vam fer una mica de feina. Desprès cap a les 12 vam sortir cap a Guy Street amb la Nora, una noia basca que està aquí dues setmanes revivint l’erasmus que va fer fa 3 anys i per tant que ens està servint per preguntar-li moltes coses, on començava la desfilada final del Pride Gay (Orgull Gai). És una desfilada de molts col·lectius diferents de la ciutat (des d’empreses fins a equips de rugbi passant per fundacions) que reivindiquen els drets i reivindicacions del moviment LGTB (Lesbianes, gais transsexuals i bisexuals). Brutal la quantitat d’associacions que hi ha i l’ambient festiu amb el que es prenen les coses. Com els americans, no tenen sentit del ridícul.

Un cop ens vam cansar de veure passar gent (no vam arribar al final de la desfilada perquè era eterna) vam anar a dinar al Chez José, un lloc brasiler curiós que feien entrepans.

Desprès vam anar a fer un cafè i finalment vam anar cap al Mont Royal on feien el Tam Tam, un festival que fan cada diumenge d’estiu on molts africans porten el seu instrument de percussió i s’estan hores i hores sense parar fent música.

Finalment tornada, sopar i dormir.

18 d’agost

Ens llevem al matí, anem a la universitat a “inscriure’ns”. 40 minuts amb metro des del downtown (part cèntrica de Montreal) i ja estem allà. Un cop arribem confirmem el que ja sabíem, és un campus força gran, diria que comparable al de la UAB però al estil americà. Del metro als edificis passes dos segons al exterior així que no tindrem problemes al hivern per això. Un cop dins et pots perdre i és una mica estrany perquè com està al peu d’una muntanya hi ha molts nivells diferents a dins de la universitat i cada edifici està a un nivell així que em puc tornar boig els primers dies.

Dins la universitat hi ha tantes escales i rampes que la majoria son mecàniques. Hi ha molts edificis i fins i tot al hall principal tenen les fotos dels directors en quadres gegants amb marc daurats al més pur estil americà.

A la universitat vam deixar constància de que ja hem arribat i vam pagar l’assegurança mèdica. Era curiós que les dones que treballaven a la recepció d’estudiants estrangers no parlaven gaire anglès.

Un cop fora vam anar a veure un pis que ja sabíem que no agafaríem perquè no tenia sala d’estar però per tenir alguna referència. Estava força cascat però ben situat a prop de la universitat.

Desprès vam tornar al hostal cap al migdia que el Yanik ens acollia per tres dies i ens va portar a casa seva. Ens vam instal·lar i anar a dinar per allà a prop i a mitja tarda vam baixar amb la Nora i el Dani, un noi de Pamplona que estarà estudiant aquí per un quadrimestre a fer una cervesa.

Finalment vam anar a sopar amb la Nora al Thai Express que fan menjar tailandès ja que ho tenia apuntat a la seva checklist de coses que havia de fer durant aquestes setmanes. Si algun dia tinc molta gana hi tornaré.

A les 23 hores estava tant cansat així que vam anar a dormir.

19 d’agost

Dia del Sherpal tour. Ens llevem i baixem a Berri UQAM on havíem de començar l’intensiu de pisos. Allà havíem quedat amb en Robin un francès que estudia a Ginebra, Suissa, que serà un dels nostres futurs companys de pis.

Quan anem a veure el primer pis dona la casualitat que el primer pis que veiem es l’únic que havíem vist el dia anterior i a més ens el venen per 40$ més, comissió que ells s’emporten suposo.

Conforme anem veient pisos anem parlant amb l’altre gent que va fent l’intensiu i coneixem a un noi més, en Louris, un noi francès que ha estat estudiant a Estats Units i jugant a bàsquet allà a UConn però que diu que per problemes amb el visat va haver de marxar.

Ens ensenyen des dels pitjors pisos fins a residències que estan acabant-se de construir  dins un ex-hotel de 5* que té fins i tot restaurant giratori a dalt de tot al estil OVNI tipus el que hi ha al costat de Barcelona. Veiem pisos que ens agraden i molt ben situats però o se’ns anava del preu o no érem la gent suficient. Finalment ens anàvem a quedar-nos un apartament però quan decidim anar a firmar la Laura i jo parlem que no ho veiem clar ja que encara que l’apartament estava molt bé no estava ben comunicat (metro a més de 10 minuts amb dos transbords fins la universitat) i al final decidim no firmar i els dos nois francesos decideixen seguir buscant pisos amb nosaltres.

Finalment tornem a casa i ens posem a buscar pisos extra-motivats ja que havíem tingut un a les mans però al final vam decidir que no.  Desprès de contactar algun propietari obtenim una visita per l’endemà a les 10:15 i fem una llista per trucar a altres propietaris.

Molt cansats anem a dormir.

20 d’agost

Quedem al Starbucks a les 9 del matí per començar a contactar amb propietaris i obtenim dues visites més. Quan fem la primera visita a les 10:15 ens diu que els altres visitants anteriors a les 10 han decidit quedar-se l’apartament però que al costat té un igual disponible a partir del 1 de setembre. Així que decidim visitar l’altre (som els primers en fer-ho) i ens convenç, normalet però molt ben situat, al costat de la intersecció de Rue Saint Denis (un dels carrers principals pel que fa a l’ambient) i Rue Rachel, situat al ple Plateau Mont-Royal. Parlem amb el propietari i decidim que demà anirem a signar a la seva oficina. De moment hi ha un noi dins l’apartament i intentarem que ens deixin les altres tres habitacions per poder-nos instal·lar d’una forma pre-definitiva encara que sigui compartint habitació. Demà veurem si ho aconseguim. Si no hem de buscar algun lloc on anar ja que el Yanik marxa a Tadoussac a veure balenes. Veiem algun pis més per curiositat que teníem concertat i finalment marxem a casa a dinar i a posar-nos al dia amb skypes, blogs contes i tot això. Al vespre anirem amb la Nora a donar una volta.

No us acostumeu a que el blog sigui tant detallat ja que he d’aprendre a fer-lo molt més resumit o no explicar tantes coses perquè si no és totalment inviable.

Pel que fa a les fotos de moment es inviable també, veurem si puc organitzar-me d’alguna manera perquè estan totes a la  càmera encara així que paciència.