Això s'acaba ja :(

Si, això ja s'acaba. Últimament no he fet gaire res especial més que entregar el TFG per fi, preparar examens i començar a preparar la tornada però com hi havien lleus protestes de que no informo, doncs he decidit fer aquesta mini actualització.

TFG

Si algú té curiositat, amb paraules més senzilles el meu TFG ha tractat de l'estudi del consum d'un Boeing 767, un avió transatlàntic.

Pel que fa als examens en tinc 4, i si tot va bé no hauria d'haver cap problema. Avui en tinc un que pots anar amb tots els apunts que vulguis i només es tracta de veure si ets capaç de buscar ràpid als apunts sembla (aquí és una assignatura de primer).

Finalment anem fent els últims "checks" abans de marxar, com per exemple anar a menjar una poutine. La poutine és un plat típic de Quebec i ve a ser com les "nostres" braves pel que fa al significat, però no tenen res a veure pel que fa a menjar-les. Potser algun dia teniu la sort de provar-la sense crear l'oceà. No és res extremadament sa, però en el fons no deixen de ser americans.

2 tipus de poutine

Un dia vam anar a visitar la fàbrica de Bombardier però va resultar que allà només feien que motos de neu, motos d'aigua i petites embarcacions esportives. Va estar bé, però res de l'altre món. Això si, com vam llogar un cotxe i ens va sobrar una estona vam anar al circuit de formula 1 de Montreal, que ja us vaig ensenyar quan vaig arribar. És un circuit urbà i tu pots entrar a correr, anar amb bici però al ser dia i hores laborables no hi havia ningú i vam poder donar unes voltes.

Probablement la pròxima actualització ja serà fora de Canadà, dijous que ve volo a Denver, així que entremig dels examens toca fer maleta, deixar enllestits tràmits escolars i bancaris, despedir-se de tothom...

St Patrick's - Barça-Madrid -Torre del estadi olímpic

Desprès de força temps sense actualitzar torno a ser aquí. Últimament no hi ha massa novetats, ja centrant-me en el final del curs i acabant d'ultimar el TFG per passar a la redacció.

De les últimes setmanes podríem destacar algunes coses.

Diplomat xinès 
A la classe del famós professor belga va venir un diplomat xinès que havia vingut a Montreal i va aprofitar per visitar-nos. Ens va explicar tot el que li vam demanar sobre la política aeronàutica i aeroespacial xinesa i també ens va explicar sobre la universitat on ell també dona classes. És una universitat únicament aeronàutica i aeroespacial molt interessant. També ens va animar a anar a la seva International Summer School.

St Patrick's & Barça Madrid
Diumenge passat es celebrava la St Patrick's Parade (desfilada) i desprès vam anar a veure el Barça Madrid.
La desfilada constava en totes les entitats, agrupacions, empreses i sectors professionals de Montreal que es vestien de verd i passejaven. Mentre els estudiants (de les universitats anglòfones principalment), i altre gent, es dedicaven a emborratxar-se de bon matí. És un dels pocs dies que està permès beure al carrer a Montreal i fins i tot hi havia gent gran al McDonalds amb la "petaca" a la butxaca i s'anaven omplint el got.

El fet curiós va ser quan vam anar a dinar. A Montreal hi ha un restaurant mexicà on pots menjar tacos a 1$ el diumenge (estil 100 Montaditos) però sense ser cadena i sent molt més autèntic. Vam decidir anar allà a dinar. Un cop arribem el cambrer ens va donar les cartes i no teníem el menú aquest d'1$. Quan ja venia a portar-nos uns natxos i una salsa per anar picant mentrestant li vam demanar on estava la oferta i ens va dir que al ser St Patrick's no la feien. Com a bons estudiants sense gran pressupost vam decidir marxar ja que si no el restaurant no és precisament barat. Quan anàvem a marxar el cambrer ens va dir que no marxéssim, que ens quedéssim, mengéssim els natxos que estava portant, que ens portaria una mica d'aigua i que no ens preocupéssim, que al cap de mitja hora ell ja plegava i no li feia res tenir-nos allà. Finalment ens vam quedar, ens va portar aigua (aquí a Canadà es gratis) i ens la va venir a omplir un parell de cop mentre menjàvem els natxos. Finalment vam marxar sense consumir res més que allò. 
Si, evidentment, li vam deixar una propina (aquí és habitual, però en aquest cas no hagués estat "necessari" ja que no havíem de pagar) i tornarem, perquè s'ho va guanyar. 
La lliçó que vaig aprendre és, si, estic cansat de pagar propina cada cop que menges fora, però al 99% dels llocs que he anat a menjar he tingut un servei molt bo. Estic segur que a Catalunya ens haurien dit avui no, ho sento, i al marxar tampoc haurien fet bona cara. Aquí en canvi al marxar, t’acomiaden amb la mateixa alegria que si t'haguessis gastat 40$ per persona.

Desprès d'això vam anar a veure el Barça Madrid. Va ser difícil trobar lloc ja que coincidia amb St Patrick's i érem unes 20 persones però finalment vam aconseguir trobar lloc a un bar d'aquests americans amb més televisions que cambrers.

Barça Madrid al bar amb més televisions que cambrers

Torre del estadi olímpic
Des de fa dies tenia una entrada per pujar a la torre del estadi olímpic de Montreal i finalment avui hi he anat. És una torre sobre l'estadi olímpic que van construir pels JJOO del 1976 però que realment la torre no va estar acabada fins desprès dels jocs.
Té el record de ser la torre inclinada més alta del mon, 175 metres i 45º d'inclinació i puges amb un funicular. En si la torre no té res d'especial si has de pagar els 18$ que costa pujar-hi però si l'entrada és gratuïta val la pena. Pots veure Montreal des de dalt sense ser al centre (com a la muntanya Mont-Royal) i si fa un bon dia com avui pots veure lo extens i quadrat que arriba a ser Montreal.

Montreal sud-est amb el "Biodome" a sota

Montreal oest amb l'estadi olímpic a sota

Montreal nord amb el jardí botànic

Maqueta del estadi olímpic i la torre

Maqueta del estadi olímpic per dintre

Aquí no tenim més setmana santa que de divendres a dilluns que ve i tocarà aprofitar-la per escriure el TFG així que em limitaré a desitjar-vos bona setmana santa.

Bahamas

Aquest ja és l'últim viatge amb base a Montreal :(

Com al primer trimestre hi ha una setmana de vacances al mig del trimestre perquè els professors posin examens abans o despres de la setmana així que vaig aprofitar per fer una mica de feina els primers dies i anar en busca del "caloret" cap al sud-est dels EEUU.

Un altre cop, no cal repetir un treball ben fet, així que poca cosa he afegit:


Dijous vaig sortir de Montreal direcció Miami on ens vam trobar amb la Judit al aeroport.
Vam agafar un Uber (un taxi d'un cotxe particular que es contracta i paga a través d'una aplicació al mòbil), i vam anar al nostre allotjament de Airbnb (una pàgina web que llogues apartaments o habitacions a cases particulars, i que per tant solen està més bé de preu que hotels).

L'endemà al matí vam agafar un altra Uber i vam anar directes a la terminal de creuers. A les 11 am ja érem a dalt i apunt per anar a començar la marató de buffet lliures i de prendre el sol. El vaixell no marxava de Miami fins a les 4.30 pm així que ens vam dedicar a prendre el sol a la piscina des del port, vam escalar a la paret d'escalada que tenen a una de les cobertes exteriors i ens vam dedicar a explorar el vaixell.

La cabina la teníem amb finestra al deck (coberta) 8 i hi teniem finestra i, evidentment, lavabo.

Tots els dies vam estar al voltant dels 26-28ºC amb dia assolellat a excepció de un plugim que va durar dos minuts a primera hora els dia que estàvem a Nassau.

Segon dia

La primera parada va ser CocoCay (Little Stirrup Cay), una petita illa privada de Royal Caribbean que fa menys de 1 km direcció E-O i uns 180 m de N-S. Al ser aigües poc profundes el creuer no pot arribar-hi i t'hi porten amb petites barques.
Primer de tot vam fer kayak, una activitat organitzada pel creuer. Era primera hora del matí així que encara no hi havia gaire gent a l'illa i estava tot tranquil. Vam veure un parell de stingrays (rajades), starfishs (estrelles de mar) i un shark (tauró), d'una espècia inofensiva i petita i d'un aspecte curiós.

Després vam fer snorkeling (busseig) i vam veure peixo de colors i un avió enfonsat.

La resta del dia vam dinar, prendre el sol a les gandules de la platja o a les hamaques i vam caminar per la natural trail, un camí que passava pel mig de la illa i la seva vegetació.

El vaixell va tornar a marxar a les 4.30 pm

La platja de Coco Cay

Fent Kayak

Fent snorkeling

Tercer dia

El matí següent érem a Nassau, la capital de les Bahamas. aquest cop estàvem ancorats al port així que podíem entrar i sortir del vaixell pel nostre propi peu. Vam fer un tour de 3 hores amb un local i la seva furgoneta amb una parella de colombians, una de brasilers i quatre mexicans. L'home ens va portar a un Fort, situat al punt mes alt de la illa (uns 65 metres sobre el nivell del mar) i des d'on es podia contemplar tota. Ens va portar a veure els barris més pobres i més rics, vam parar a una destil·leria de rom on ens van donar un tastet, i vam anar a la illa del costat on hi ha l'hotel més gran (tipus Las Vegas, amb casino i botigues de luxe a dins).

Finalment ens va portar a veure uns locals tallant cocos, i en vam comprar un, que un cop acabat el suc, ens van partir per la meitat perquè poguéssim menjar la fruita de les parets, i vam fer una parada a un mercat de peix local on venien llagostes, tot tipus de peix, i una espècia de cranc que és l'especialitat de la illa.

Un altre cop el vaixell va marxar a les 4.30 pm, i aquest cop ja era la nostra última nit ja que el següent port tornava a ser Miami.

A la nit vam aprofitar per veure un dels espectacles, un musical amb uns 10 ballarins, 7 o 8 músics, mentre simultàniament hi havia una banda de jazz de 5 membres a l'àrea principal del creuer i un pianista al bar, a més dels fotògrafs, cambrers, personal de neteja, mariners, seguretat,... Perquè us en feu a la idea, el nostre vaixell, el Majesty of the Seas, un dels més antics i petits, hi caben més de 2700 passatger i hi treballen més de 800 persones. Aquestes, són una mica 'multi-usos' ja que, per exemple, una de les ballarines del musical també estava fent d'animadora a la piscina i fent el check-in de passatgers als procediments de seguretat. A més, tenen el seu món apart als pisos inferiors del vaixell amb habitacions i menjadors.

Nassau - Escales fetes per esclaus

Destil·leria a Nassau

Paradise Island a Nassau (Las Vegas amb platja)

Paradise Island

La platja a Nassau

 Quart dia

Un cop arribats a Miami, teniem 5 hores fins a haver de ser a l'aeroport i vam tornar a agafar un Uber fins als Everglades, un National Park just al límit de la ciutat format per aiguamolls i manglars. A més, nosaltres vam seguir endinsant-nos-hi fins a arribar a la Reserva Índia dels Miccosukee, que són amb els qui vam fer el tour per veure els alligators (caimans) i els ocells. El tour el fan amb airboats, unes barques empeses per una mena de gran ventilador i que per tan, als aiguamolls poden passar per sobre plantes i és molt curiós. A més, el guia ens va portar a una illa on havien viscut un parell de families de la reserva fa 100 anys i on encara conservaven les estructures originals.

Reserva índia

Reserva índia

Amb un caiman

I fins aquí es tot.
Al tornar a Montreal les temperatures han pujat força i ara estem al voltant dels 0 o per sota pero no estem arribant a temperatures inferiors a -10 aquests dies.
Algun dia ha arribat a fer 5 o 6 graus cosa que ha fet que molta neu es fongui i el gel per patinar s'hagi fos i ja no poguem jugar a hockey. La setmana que ve tornen a donar temperatures fredes i espero que es pugui recuperar. 

New York

Més val tard que mai. Amb dues setmanes de retard arriba el corresponent post de Nova York.
El dijous 12 de febrer al vespre vaig agafar l'autobús des de Montreal direcció  La Gran Poma.
Desprès de creuar la frontera amb els EEUU (força ràpid aquest cop, sense haver de treure res del autobús) i dormir el 99% del viatge, vaig arribar a la terminal d'autobusos de Nova York.

Allà em vaig trobar amb la Judit, que venia de Denver per passar un cap de setmana de 4 dies.
Un cop junts vam anar a deixar les coses al hotel a Chinatown. Una habitació enorme amb moltes finestres i mobiliari (noteu la ironia). Desprès de deixar les coses i descansar una mica. A partir d'aquí ve una adaptació:

El primer dia, vam visitar Times Square i la New York Public Library, que és un edifici antic i immens i que ens va costar la nostra estona per trobar alguna estanteria amb llibres, i vam caminar per la 5th Ave, on hi ha totes les botigues cares, vam parar un moment a Tiffany's i vam acabar de caminar fins a Central Park, tot i que no hi vam entrar. També vam anar a la Central Station i a la seu de la ONU.

Times Square

Vam tornar al hotel per descansar breument abans de fer el pont de Brooklyn i anar al partit.
Pel que fa al partit va ser una experiència, sempre havia volgut anar a un all-star però realment pensava que mai seria possible però com es va donar aquesta possibilitat vaig aprofitar per fer un "check" important a la meva vida. El partit en sí no va ser res del altre món ja que com són partits on no es juguen res, no defensen i es dediquen a fer un concurs d'esmaixades pràcticament.

Rookie's Game

L'endemà era 14 de Febrer, Sant Valentí als EEUU. A primera hora vam anar al Madison Square Garden, l'estadi dels Knicks a Manhattan, a veure l'ambient i a intentar entrar a l'entrenament, però estava sold out, i les entrades a la revenda anaven a $40.

Abans d'anar a visitar el memorial de l'11-S, vam anar a Broadway a mirar si podíem aconseguir entrades per algun musical i la Judit em va convidar al musical de Mamma Mia!
Després vam dirigir-nos cap al Financial District, on hi havia les antigues Torres Bessones. L'entrada al museu val $24 i, per mi, no val la pena. Hi ha trossos de columnes, motors i escales que es trobaven a les torres, i les cares i les històries de cadascuna de les víctimes (tan bombers, para-mèdics, passatgers dels avions i treballadors de les torres) a cada sala. Tot i que és maco i en algun moment 'toca', no crec que valgui la pena si t'estàs pocs dies a la ciutat. El que si que val la pena per mi són les piscines amb els noms de les víctimes que es van construir al lloc on eren les torres, i això està al parc i és gratis.

Memorial 11-S

Després ens vam parar en un food truck i vam dinar un hot dog. Tota la ciutat n'està plena, però ara ja no venen només hot dogs, sinó que la majoria tenen kebabs i menjar hindú, pakistanès, etc.
Finalment, vam fer temps per anar fins a la punta sud de Manhattan i agafar un dels ferrys que et porta a Staten Island, i que navega per davant de la petita illa on hi ha l'Estàtua de la Llibertat. El que fa la majoria de gent es agafar-lo, i just al baixar tornar a embarcar de tornada, ja que, sobretot a l'hivern, no hi ha gaire res a fer a Staten Island. Són uns 25 minuts per trajecte.

Estàtua de la Llibertat

En acabat vam tornar a l'hotel a arreglar-nos per anar a Mamma Mia. La zona de Broadway i Times Square sembla de dia tot i que sigui fosc de la quantitat de pantalles i senyals lluminosos que hi ha. La funció va estar molt bé. Cal dir que va ser un molt bon regal, una experiència que sens dubte quedarà a la memòria per sempre.

Per sopar, vam anar al McGee's, un pub irlandès en el que es va inspirar el creador de How I met your mother per al McLaren's. A les parets hi tenen un parell de fotos i a la carta cocktails amb noms relacionats amb la sèrie. Un dels que vam demanar va ser 'The Pineapple Incident', que només ho entendran els que hagin mirat la sèrie.

Central Park

Diumenge vam anar a Harlem a veure una missa de Gospel. Vam tenir mala sort i no tenien cor d'adults sinó de nens. Tot i així, els més grans, d'uns 12-14 anys, en un moment van fer un xou de ball amb percussió feta amb el seu cos molt impressionant. Vam caminar una mica pel barri i vam agafar el metro per anar cap a Central Park. El dia era molt fred, i feia molt vent, així que no vam aguantar gaire i vam tornar cap al metro per anar cap al Rockefeller, un dels edificis on es pot pujar a un dels pisos més alts i tens vistes impressionants del Central Park per un cantó, i l'Empire State i la resta dels edificis per l'altre.

Com molta altre gent, vam pujar-hi poc abans de la posta de sol i ens vam esperar fins que es va fer de nit per tenir les dues vistes de la ciutat. Seguia fent molt vent, així que la majoria de l'estona vam observar-ho des de l'interior ja que a fora costava suportar el fred. La sensació de fred, segons aplicacions del mòbil era del voltant de -25/-20ºC, i el vent ho empitjorava.

Rockefeller

Per acabar el dia vam anar a sopar al Hard Rock Café, un restaurant a Times Square, que forma part d'una cadena americana, i que té exposats tot tipus de instruments i objectes relacionats amb cantants i artistes, sobretot de l'època daurada del rock, i que evidentment, sona aquesta música a un volum força alt tota l'estona. Sorprenentment, entre les cançons de Queen, Bon Jovi i Taylor Swift també va sonar Frozen.

L'últim dia a la ciutat era el meu aniversari. Ens vam llevar i vam anar al High Line Park, una antiga via transformada en parc-passeig, de les que va uns 6/7 metres per sobre dels carrers i enmig dels edificis. Només dura una milla i va de nord a sud per l'oest de Manhattan. Un parc molt nou (obert totalment l'últim any), però molt recomanable. El parc acaba a West Village, un barri una mica bohemi, per on vam passejar una mica, on vam parar a fer una foto a la casa de la Carrie de 'Sexo en Nueva York' i vam anar a agafar el metro per dinar i anar cap a l'aeroport.

High Line Park

Com que havíem estat dormint tots els dies a Chinatown vam decidir que l'últim àpat l'havíem de fer allà, i vam triar un restaurant a sota l'hotel on estava quasi tot en xinès. Molt bona experiència. Les espelmes, per culpa de les presses per no perdre el vol, les vaig bufar a l'estació del metro, enceses amb un encenedor de NY. Una mica amb presses i a un lloc inusual però per sorpresa meva i no per això menys especial.

Espelmes

Finalment tornada amb autobús a Montreal força horrible. 9 hores, amb una parada a Albany a les 11 del vespre una hora que ens van fer sortir del autobús i no hi havia res al voltant. Molt lent, moltes parades i vaig arribar a Montreal a les 4 del matí (amb un fred considerable). Cal dir que tot el cap de setmana va fer força fred a NY (equiparable a Montreal i otorguen les temperatures més fredes dels últims 20 anys a NY aquell cap de setmana).


Aquí sembla que el fred criminal ja hauria d'anar marxant però es resisteix. Un cop acabat el febrer diuen que ha estat el més fred de la història (o dels últims 115 anys que és quan daten els primers registres). En canvi el més de gener va ser un dels més càlids. Pels que van arribar d'intercanvi passat cap d'any (pel segon semestre), encara no han vist temperatures positives.

Fins a la pròxima.
 

Visita ICAO, visita CAE i NY

Bueno, com us vaig dir tenia coses a explicar-vos abans de NY però finalment no vaig saber trobar el temps per explicar-vos-ho, així que toca una macro-actualització i la faré per ordre cronològic. Sentint-ho molt NY es quedarà pel pròxim post, espero que en breus.

Visita a la ICAO
Amb la assignatura de política i dret aerospacial del "famós" professor belga vam anar a visitar la ICAO. Realment no vam anar amb ell sinó amb un altre professor portuguès que ha vingut tres setmanes a explicar-nos la part de dret de l'aviació civil de la qual ell és expert.

Pels més curiosos, encara que diria que ho he explicat algun cop ja, la ICAO (Organització internacional d'aviació civil) és una agència de la ONU creada el 1944 per la Convenció de Chicago (a causa de l'evolució de l'aviació amb la II guerra mundial) per a estudiar els problemes de l'aviació civil internacional i promoure els reglaments i normes úniques en l'aeronàutica mundial.

La data de la visita va coincidir amb la II conferència de seguretat d'alt nivell, una conferència on els estats membres proposen noves idees i temes per evolucionar. Vam tenir la oportunitat d'anar com a públic una estona a la conferència. Una sala com la que ens ensenyen de la ONU plena de diplomats, amb cascos on pots escoltar les intervencions amb traducció simultània en els 6 idiomes oficials de l'ONU (anglès, francès, castellà, àrab, rus i xinès) i on debatien sobre els dos problemes que els tenen més inquiets actualment: seguiment de vol i la mitigació de riscos en zones de conflicte, sobretot degut als dos accidents de l'any passat de Malàsia Airlines.

Desprès d'estar com a públic ens van ensenyar una mica les instal·lacions i com funcionen.

Sala de la conferència

Regal fet per algun país que no recordo (s'aprecia lo lleig que és però no el tamany)

Sala d'un organ tècnic de la OACI

Gràfic del museu de la OACI

Sala del consell de la OACI

Visita a CAE

Amb una altre assignatura, el següent dijous, vam anar a visitar la planta de CAE. CAE és una empresa que principalment es dedica a la fabricació de simuladors d'avions perquè les companyies puguin entrenar als pilots (i reduir costos al no haver d'enlairar un avió sense passatgers). També fa altres activitats com formació de pilots, o la seva última novetat, que és a l'apartat de sanitat (CAE health), que es dediquen a fer simuladors de pacients per la formació de personal sanitari.

Durant la visita ens van ensenyar els laboratoris de desenvolupament i la planta de producció i vam tenir la oportunitat de veure diversos simuladors. A part d'això vam tenir la oportunitat de pilotar per parelles durant 10 minuts un simulador "full-motion" d'un Airbus A-330 que ja tenien preparat per entregar a Shangai Airlines al cap de dos dies. És impressionant com de reals són els simuladors fins al punt que estan certificats per les autoritats aeronàutiques per comptar com a hores oficials d'entrenament. Sents tots els moviments, acceleracions, i pots veure per la pantalla (que sembla totalment real) fins al més mínim detall de la realitat dels aeroports i voltants. A més són capaços de crear qualsevol escenari possible que ens poguem imaginar, amb les condicions que l'instructor vulgui.

Lògicament les càmeres no estaven permeses però si a algú li interessa aqui hi han un parell de vídeos. Duren força així que tampoc cal que els mireu sencers, però si us voleu fer una idea, amb mirar-los un parell de minuts hi ha prou.

Pesca sobre gel

En Norman, un dels nostres integradors a principi d'any, ens va convidar a la Laura i a mi a anar a fer pesca sobre gel amb els seus amics. Ells diuen que és una activitat molt típica de la gent de la "campagne" (que es com anomenen a ells als de poble).

La activitat consistia en anar a Saint-Anne-de-la-Pérade sobre el riu

Així doncs el dissabte a la tarda uns amics seus (ja que ell treballa al seu poble durant el cap de setmana i per tant hi anava directe) ens van venir a buscar. 2 hores de cotxe i vam arribar. El primer que sobta és que pots entrar amb el cotxe al riu literalment. I per si fos poc, tenen un poble de "bungalows" completament montat sobre el gel. Son petites cabanes de tot tipus que la gent lloga per pescar sobre gel.

Un cop arribats vam entrar al "bungalow". Era més aviat petit (uns 25 m2) i erem 13 persones. Tenia bàsicament un sofa de tres places, una taula, una llar de foc i dos forats al llarg de dos laterals amb una espècie de penjadors a dalt que servien per recollir i suportar els fils de pesca.

Foto d'internet ja que no tinc gaires bones fotos però la idea és la mateixa

A dalt a la dreta es pot veure una mica la idea de la fotografia anterior. Això eren les vistes des del sofà

La llar de foc a part de per escalfar (a fora feia -27ºC) la vam fer servir per cuinar el sopar. Vam fer grilled cheese (que és força famós aquí però no és més que un bikini sense pernil dolç), bacon, pizza i frankfurts.

Llar de foc i cuina.

Pel que fa a la pesca no és res del altre món, esperar a que piqui, pujar el fil, treure el peix i tornar a ficar l'esquer. Només vam pescar dues espècies diferents:

Poulamon (tomcod en català segons google translate)

De tomcods en vam pescar com 15 o 20 kg entre tots. Em van dir que és un peix que no agrada molt així que en Norman se'ls va emportar tots pels seus gossos (en té ni més ni menys que 27).
Però, lo sorprenent de la nit, i que prova que estem al segle XXI, va ser la segona espècie pescada:

Segona espècie pescada (ara resulta que els iphones són amfibis)

Doncs si no us prenc el pel però quan un noi va pujar el fil es va trobar ni més ni menys un iphone clavat al seu ganxo. Suposem que a algú se li va caure mentre pescaven ja que hi han molts "bungalows" per llogar.

Desprès d'uns caps de setmana força atrafegats se'n presenta un de relaxat i feina, perquè el següent son dates senyalades així que toca anar a NY. No obstant, podrien caure una o dues actualitzacions abans d'això, ja que hi ha algún esdeveniment interessant a l'agenda.

"Des informations suivrant" (com diuen al metro de tant en tant).

Quebec City: Improvització i fortuna en tota regla

Aquest cap de setmana he anat a Quebec. Un dels caps de setmana que quedarà a la memòria de tot l'Erasmus.
Al aeroport, en Victor i l'Àlvaro van conéixer fa uns deu dies a en Marcos, un metge de quasi 50 anys a causa que els va sentir parlar en castellà entre ells. En Marcos treballa a Sept-Iles, una mica més al nord de Quèbec i viu a cavall entre aquella ciutat, Montreal i Quebec City. Exactament, treballa 9 dies i passa desprès 4 dies festius a Quebec, la seva ciutat, i 4 a Montreal. Resulta que tot just fa 25 anys va fer un viatge pel sud d'Europa i té molts bons records i va decidir invitar-los a veure Quebec. Amb això ells dos ens ho van dir a la Magda, al Jesús (un aeronàutic de Consuegra) i a mi, vam llogar un cotxe i dissabte al Matí vam sortir cap a Quebec.

 Un cop arribats a Quebec ens va donar targeta per l'aparcament, ens va rebre a casa seva i li vam donar el regal que li portàvem (una mica de pernil i formatge comprat a una botiga espanyola de Montreal). Ell viu just davant de la plaça més vella de Quebec, al ben mig del vell Quebec, en un apartament de tres pisos que va comprar fa uns anys i va reformar al 2008 com apartaments de luxe. El primer pis el lloga a turistes, al segon viu la seva germana i la seva parella i al tercer viu ell. Teòricament, aquest cap de setmana ell tenia l'apartament llogat però va rebre una cancelació d'última hora així que ens el va deixar.

Un cop vam arribar a la casa, de la qual teniu fotos a continuació ens va invitar a una copa de vi i vam estar xerrant una estona. Bàsicament parlava ell tota la estona amb castellà quasi perfecte però també parla francès, anglès, alemany i italià. Desprès ens va portar a donar una petita volta i vam anar a sopar. Desprès de sopar vam anar al sostre del seu apartament on té un jaccuzzi amb vistes al castell de Quebec on va treure una mica de xocolata i Baylis. Aquest dia s'estava prou bé ja que al exterior només feia uns -5ºC.

Primer dia al jaccuzzi

Diumenge ens vam aixecar i vam anar a fer un petit brunch amb ell. Desprès vam estar fent turisme per Quebec i ell ens anava explicant tot; és una autèntica "enciclopèdia amb potes" (adaptació al català del que algú diria). Vam rodejar tota la muralla de Quebec i anàvem parant cada horeta o hora i mitja ja que feia uns -20ºC. Ens va portar a dos llocs sensacionals on vaig provar la millor xocolata calenta i els millors nachos de la meva vida.

Jesús i jo a la barra de gel del bar de Nachos

Amb vistes al Sant Llorenç congelat

Una esplanada enorme que tenen per fer esports d'hivern com esquí de fons

Un carrer de Quebec desde la muralla

Asseguts a un banc fet de gel (fixeu-vos-hi bé)

Darrere nostre un dels carrers principals del baix Quebec

Porta de Sant Joan

Amb un castell de gel al darrere (encara en construcció per carnaval)

Un cop entrada la tarda vam tornar a casa i vam tornar a anar al jacuzzi. Aquest cop va ser més dur ja que feia -20ºC però vam pujar el jaccuzzi dos graus més (fins a 38.5ºC). Amb un contrast de -60ºC ens vam decidir a fer això:

Jaccuzzi segon dia

Jaccuzzi segon dia II

Desprès del jaccuzzi i una dutxa vam anar a sopar. Aquest cop sopavem a casa seva unes pizzes que vam demanar però quan vam pujar ens havia preparat unes tapes. A continuació teniu la foto, no se com s'ho va fer, però jo diria que son les meves tres coses preferides:


Avui al mati hem recollit, li hem deixat un últim regal a en Marcos (dues ampolles de vi i una mica de xocolata, acompanyats d'una carta) i hem fet lo últim que ens quedava de turisme, tobogan, catarates de Montmorency i ferry. També voliem anar a visitar un gran hotel de gel que hi ha on pots dormir, menjar o el que vulguis però era molt car. Aquí teniu videos del tobogan i el ferry creuant el Sant Llorenç.

Cascades de Montmorency des de dalt. El forat de baix es impressionant

El riu des d'on les cascades cauen. Esta congelat però l'aigua corre per baix

Exemple de com l'aigua cau per baix

Unió de les aigues de les cascades amb el Sant Llorenç

Sant Llorenç des del ferry

Quebec des del ferry

El tobogan ha estat molt divertit i el ferry creuant el Sant Llorenç ha estat molt interessant veure com trenca el gel. Un cop hem baixat del ferry (amb el cotxe) hem tornat cap a Montreal.

Cal dir que ha estat un cap de setmana força improvisat però molt interessant i ha acabat sortint molt bé. Conéixer en Marcos ha estat una experiència. Cal dir que ell ha disfrutat tant o més que nosaltres, diu que li venien experiències constantment del seu viatge i ha estat una forma de celebrar els 25 anys del viatge de la seva vida. A més és una barbaritat la quantitat de coneixements que tenia sobre història, geografia i cultura en general.