Tal com ja us vaig avançar, aquest llarg cap de setmana he estat de viatge a Toronto, Chicago i les cascades del Niàgara. És un viatge organitzat per la empresa Interstude i en total érem 180 persones (3 autobusos).
Divendres vam sortir a les dues del matí (sí, heu llegit bé) cap a Toronto amb autobús. Un cop arribats allà vam agafar un Ferry cap a la illa per veure el “Skyline”.
Desprès vam anar a donar a donar una volta i a dinar un “Burrito” a un lloc mexicà que ens havien recomanat. A la tarda vam estar passejant per Toronto i finalment vam anar al “Distillery District” a sopar i fer una cervesa. Decidim no pujar a la CN Tower ja que ens sembla car (32$) i si val la pena ja ho farem ja que està previst tornar a Toronto mínim un cop més.
Vaig intentar trobar la oficina d’en Murdoch però sembla ser que la organització policial ha canviat i no existeix la oficina 4. Buscant vaig arribar a la conclusió de que actualment podria ser la divisió 51 així que vaig anar a buscar-la per fer la foto. Deixo també el link per comprovar-ho així que espero “feedback” ja que està previst tornar-hi així que si no és i algú sap on és accepto la informació. Aquí podeu veure la foto i l’enllaç.
https://www.google.es/maps/place/Toronto+Police+Services+%28TPS%29+-+51+Division/@43.651803,-79.3628442,3a,75y,79.51h,90t/data=!3m4!1e1!3m2!1sElb0EA5iKny_Ah_E2oPTtw!2e0!4m2!3m1!1s0x89d4cb3c0303fde5:0x1272580c24ac5e75
Desprès de sopar havíem d’anar a un lloc on feien una festa i desprès ens recollien amb l’autobús per sortir a Chicago. Per anar fins allà havíem d’agafar un autobús públic teòricament. La realitat és que l’autobús era un School Bus d’aquests americans grocs amb dues places a cada cantó del passadís teòricament però hi vam acabar cabent quatre.
El lloc de la festa no ens va convèncer ja que et registraven totalment al entrar, et feien tirar tot el que portaves de menjar i beguda a la motxilla (cal pensar que era la motxilla del viatge així que portàvem moltes coses) així que vam decidir anar a un altre lloc més tranquil.
Finalment a les 3 del matí ens va recollir l’autobús (el decent, no el “School Bus”) direcció Chicago. Al cap de dues hores ens desperten per dir-nos que estem a la frontera amb els EEUU i que agafem el nostre passaport i 6 $USD per baixar i creuar la frontera. Només el nostre autobús vam estar 1 hora i havien de passar dos més. Et fan pagar amb efectiu i si no ho saps podria ser que no en portessis. Aquest cop cap pregunta ja que ja havien passat 50 persones com jo al davant. Una hora desprès tornem al autobús direcció Chicago on arribem a la 1 del migdia.
Un cop arribem a Chicago deixem l’equipatge al hotel però encara no podem entrar a les habitacions així que decidim anar a fer un tomb. Visitem el downtown i la famosa Mongeta (una xorrada com una catedral, però que atrau a una brutalitat de turistes). Abans de fer-se de nit pugem a una de les torres que hi ha i tornem al hotel on ens dutxem, anem a sopar i a descansar (per fi tenim un llit!).
El diumenge al matí desprès de llevar-nos i esmorzar al Dunkin Donuts anem cap a un parc que hi ha a Chicago per fer fotos del “Skyline”. Està a prop del estadi de futbol americà on juguen els Chicago Bears vs Green Bay Packers (provinents de Winsconsin aquests últims) i ens expliquen que es pot considerar derbi ja que tenen una gran rivalitat. A l’autobús camí al parc anàvem amb tots els aficionats i hi havia un embús terrible així que estaven tots ben nerviosos. Una americana es va posar a discutir amb la conductora que els deixés sortir que arribarien abans caminant i la conductora s’hi negava i li cridava que si volia alguna cosa que anés allà davant i li digués. Les noies sueques amb les que anàvem van tenir una mica de xoc cultural ja que per ells aquest mode d’actuar és totalment impensable, tenen un altre nivell d’educació a anys llums del sud d’Europa, i lògicament, dels EEUU (no de Canadà, que encara que no estan al nivell nord europeu, sí que estan per sobre del nivell del sud d’Europa).
Un cop arribats al parc ens vam fer una foto amb el “Skyline” i em vaig fer una foto amb els dos madrilenys que portaven dos dies dient que m’havien preparat una sorpresa, aquí la teniu.
Desprès de fer les fotos vam agafar el metro i vam anar cap a les afores on hi ha l’United Center, estadi dels Chicago Bulls, per veure la estàtua de Michael Jordan. No vam poder entrar a dins perquè hi havia un concert, però jo ja era feliç.

A la tarda, desprès de dinar vam anar a fer el tour arquitectònic amb barca pel riu de Chicago, vam anar al port i finalment vam anar al bar on ens havia de recollir el bus. A les 11 de la nit sortíem cap a les cascades del Niàgara. De tornada vam haver de passar la frontera però aquest cop va ser molt més ràpida ja que era cap a Canadà i no vam ni haver de baixar del autobús; dos agents de la duana van pujar al autobús, van comprovar els nostres passaports, van obrir el visat i en menys de 10 minuts ja estàvem tornant a marxar.
Al matí un cop arribat a les cascades del Niàgara vam anar a fer un “brunch” de bufet lliure totalment americà. Desprès vam anar a veure les cascades. Encara que el lloc sigui turístic crec que és una cosa que s’ha de veure un cop a la vida, són impressionants. És la frontera entre EEUU i Canadà però si mai hi aneu des dels EEUU creueu a Canadà, no hi ha color el que es veu des d’un cantó i des del altre. Si hi aneu, us recomano totalment que feu el passeig amb barca fins a sota les cascades, és espectacular i amb les fotos no s’aprecia lo suficient.
Desprès del passeig amb barca vam anar al hotel Hilton i ens vam colar a la última planta on hi ha el restaurant per fer alguna foto.
Finalment a les 6 i mitja de la tarda agafem el bus per marxar i arribem a Montreal a les 2 del matí. Autobús i a dormir.
Un dia desprès puc dir que Toronto per la meva opinió no es res de l’altre món però Chicago és una ciutat molt interessant. És un “”mini”” Nova York (ho poso entre cometes perquè la ciutat té 3 milions d’habitants i si contes els suburbis són 10 milions) ja que hi ha una barbaritat de gratacels tant alts com a NY. Per mi molt més maca que Nova York, més neta, i el riu i el llac li dóna un plus.
Pròxim destí: SFO divendres.
PD: Totes les fotos estan actualitzades al Dropbox.
Divendres vam sortir a les dues del matí (sí, heu llegit bé) cap a Toronto amb autobús. Un cop arribats allà vam agafar un Ferry cap a la illa per veure el “Skyline”.
https://www.google.es/maps/place/Toronto+Police+Services+%28TPS%29+-+51+Division/@43.651803,-79.3628442,3a,75y,79.51h,90t/data=!3m4!1e1!3m2!1sElb0EA5iKny_Ah_E2oPTtw!2e0!4m2!3m1!1s0x89d4cb3c0303fde5:0x1272580c24ac5e75
Desprès de sopar havíem d’anar a un lloc on feien una festa i desprès ens recollien amb l’autobús per sortir a Chicago. Per anar fins allà havíem d’agafar un autobús públic teòricament. La realitat és que l’autobús era un School Bus d’aquests americans grocs amb dues places a cada cantó del passadís teòricament però hi vam acabar cabent quatre.
El lloc de la festa no ens va convèncer ja que et registraven totalment al entrar, et feien tirar tot el que portaves de menjar i beguda a la motxilla (cal pensar que era la motxilla del viatge així que portàvem moltes coses) així que vam decidir anar a un altre lloc més tranquil.
Finalment a les 3 del matí ens va recollir l’autobús (el decent, no el “School Bus”) direcció Chicago. Al cap de dues hores ens desperten per dir-nos que estem a la frontera amb els EEUU i que agafem el nostre passaport i 6 $USD per baixar i creuar la frontera. Només el nostre autobús vam estar 1 hora i havien de passar dos més. Et fan pagar amb efectiu i si no ho saps podria ser que no en portessis. Aquest cop cap pregunta ja que ja havien passat 50 persones com jo al davant. Una hora desprès tornem al autobús direcció Chicago on arribem a la 1 del migdia.
Un cop arribem a Chicago deixem l’equipatge al hotel però encara no podem entrar a les habitacions així que decidim anar a fer un tomb. Visitem el downtown i la famosa Mongeta (una xorrada com una catedral, però que atrau a una brutalitat de turistes). Abans de fer-se de nit pugem a una de les torres que hi ha i tornem al hotel on ens dutxem, anem a sopar i a descansar (per fi tenim un llit!).
El diumenge al matí desprès de llevar-nos i esmorzar al Dunkin Donuts anem cap a un parc que hi ha a Chicago per fer fotos del “Skyline”. Està a prop del estadi de futbol americà on juguen els Chicago Bears vs Green Bay Packers (provinents de Winsconsin aquests últims) i ens expliquen que es pot considerar derbi ja que tenen una gran rivalitat. A l’autobús camí al parc anàvem amb tots els aficionats i hi havia un embús terrible així que estaven tots ben nerviosos. Una americana es va posar a discutir amb la conductora que els deixés sortir que arribarien abans caminant i la conductora s’hi negava i li cridava que si volia alguna cosa que anés allà davant i li digués. Les noies sueques amb les que anàvem van tenir una mica de xoc cultural ja que per ells aquest mode d’actuar és totalment impensable, tenen un altre nivell d’educació a anys llums del sud d’Europa, i lògicament, dels EEUU (no de Canadà, que encara que no estan al nivell nord europeu, sí que estan per sobre del nivell del sud d’Europa).
Un cop arribats al parc ens vam fer una foto amb el “Skyline” i em vaig fer una foto amb els dos madrilenys que portaven dos dies dient que m’havien preparat una sorpresa, aquí la teniu.
A la tarda, desprès de dinar vam anar a fer el tour arquitectònic amb barca pel riu de Chicago, vam anar al port i finalment vam anar al bar on ens havia de recollir el bus. A les 11 de la nit sortíem cap a les cascades del Niàgara. De tornada vam haver de passar la frontera però aquest cop va ser molt més ràpida ja que era cap a Canadà i no vam ni haver de baixar del autobús; dos agents de la duana van pujar al autobús, van comprovar els nostres passaports, van obrir el visat i en menys de 10 minuts ja estàvem tornant a marxar.
Al matí un cop arribat a les cascades del Niàgara vam anar a fer un “brunch” de bufet lliure totalment americà. Desprès vam anar a veure les cascades. Encara que el lloc sigui turístic crec que és una cosa que s’ha de veure un cop a la vida, són impressionants. És la frontera entre EEUU i Canadà però si mai hi aneu des dels EEUU creueu a Canadà, no hi ha color el que es veu des d’un cantó i des del altre. Si hi aneu, us recomano totalment que feu el passeig amb barca fins a sota les cascades, és espectacular i amb les fotos no s’aprecia lo suficient.
Desprès del passeig amb barca vam anar al hotel Hilton i ens vam colar a la última planta on hi ha el restaurant per fer alguna foto.
Un dia desprès puc dir que Toronto per la meva opinió no es res de l’altre món però Chicago és una ciutat molt interessant. És un “”mini”” Nova York (ho poso entre cometes perquè la ciutat té 3 milions d’habitants i si contes els suburbis són 10 milions) ja que hi ha una barbaritat de gratacels tant alts com a NY. Per mi molt més maca que Nova York, més neta, i el riu i el llac li dóna un plus.
Pròxim destí: SFO divendres.
PD: Totes les fotos estan actualitzades al Dropbox.