Primera gran nevada

Bueno desprès de tenir-vos una mica abandonats torno a estar per aquí amb uns dies marcats principalment pels examens finals i per la primera gran nevada o tempesta de neu com aqui li diuen.

Fa ja una setmana vam acabar les classes i va començar la època de finals. Ahir vaig fer el primer i dijous que ve tinc el segon. En principi no haurien d'haver greus problemes per aprovar però tot s'ha de fer.

Les setmanes d'examens han estat més entretingudes gràcies a la primera gran nevada. Diuen que aquesta nevada sol arribar al voltant del gener així que ens han dit que som afortunats ja que tindrem un Nadal blanc. Va nevar desde dilluns fins dimecres sense parar, no se els centímetres exactes que han caigut però tranquilament al voltant de 50.
Aquí teniu algunes fotos:

Vistes desde l'habitació desprès d'un dia de neu

Vistes a la porta de casa - Dia 2

Anant cap al metro - Ja havent acabat de nevar (sobta el cotxe de la dreta)

Vistes des de la zona d'estudia a la biblioteca

La veritat es que quan neva no fa gaire fred (entre -2 i 0 ºC) hem estat tots els dies així que s'està prou bé si t'abrigus (dies abans de la nevada vaig treure ja la jaqueta d'hivern del armari i la veritat es que es nota el canvi). Cal dir que amb el gel i la neu portaré ja unes 10 fintes de caigudes però encara no he arribat a caure'm, veurem quant dura però no crec que massa (les escales de la segona foto són les de casa).

El que més m'ha sorprès és que encara que ja sabia que estaven preparats per la neu, no pensava que fos tant gran el dispositiu que tenen muntat desprès de la tempesta.
Mentre va fent la tempesta van passant llevaneus pels carrers principals i voreres, fent una gran muntanya als costats, però per pura supervivència. Fins aquí tot sobre lo esperat, però quan passa la tempesta va venir la sorpresa. Quan la previsió diu que no hi haurà més neu en grans quantitats surten les grues grans amb la pala de llevar neu i una bombejadora i la van carregant a camions, carrer per carrer. Comencen pels carrers més transitats (el nostre és un d'ells, per sort), i van treient neu amb la grua i carregant camions de neu, un darrere l'altre (no sé on els deuen portar però imagino que al riu perquè ho fan a tota la ciutat). De fet hi ha una aplicació (nova d'aquest any) que et diu com està programat el "déneigement" (treure la neu) a cada moment i per quins carrers estaran. No sé si jo era un ilús, perquè en el fons es bastant obvi, però pensava que la neu la apartaven tot l'any i s'anava desfent poc a poc o alguna cosa així, però el fet es que com no són capaços d'acumular la neu durant tot l'any se la emporten a camions.
Just arribant un dia a casa estaven fent-ho al meu carrer així que aquí teniu fotos del abans i el desprès (just en aquell moment estaven parats i

L'abans

El després

Cal dir que aquí al hivern fan moltes coses durant els caps de setmana perque la gent surti una mica de casa. Dissabte passat vam anar a un festival de snowboard que feien al costat de casa on havien muntat unes rampes i feien un concurs. Tant dissabte passat com ahir vaig anar a veure uns focs artificials (sembla que aquí és força típic al hivern) i a donar una volta pel port vell que ja comença a estar decorat per nadal.

La Laura i jo a un parc que hi havia camí cap al fesitval de snowboard

Bascos catalans i sueques al festival de snowboard

Això és tot per ara, quan acabi examens us explicaré algunes curiositats de Montreal desprès de (d'aqui dos dies) 4 mesos aquí.


PD: Vam obrir un paquet de llonganissa que estava sensacional =D

9N, Hivern, Quebec...

Bueno, desprès de tenir-vos una mica abandonats torno a estar per aquí amb varies coses a comentar.

9N
El 9N va anar prou bé. 236 vots en total, vaig trobar una noia de Montornès que està aquí de becària, vaig donar-me compte de que hi han moltes families catalanes a Montreal i rodalies i fins i tot va a venir una dona de 89 anys, exiliada a la guerra civil (amb la seva familia) que s'havia fet el passaport espanyol només per votar a la consutla (de fet per la municipal de fa uns anys que també es va fer a Montreal). Va venir gent de Ottawa, Toronto, Quebec i fins i tot algun de Vancouver i Saskatchewan (aquests imagino que ja es quedaven a veure Montreal i rodalies.

9N

 Hivern
Aquest any l'hivern, o almenys la neu, ha arribat abans del previst a Montreal. Diumenge passat va nevar i aquesta setmana ha hagut força fred i neu. A Montreal la mínima ha estat -13ºC mentre que a Quebec va arribar a -16ºC i les sensacions tèrmiques han arribat a ser inferiors a -20ºC. Diumenge passat va nevar poc però dilluns i dimarts ja va deixar una bona capa de neu que no s'ha desfet fins aquest cap de setmana, sobretot avui, que han pujat força les temperatures (màxima 4ºC a Montreal avui). Cal dir que la millor compra que he fet a Montreal fins al moment han estat les botes. La veritat és que la comparació d'anar amb bambes a anar amb unes botes (no cal que siguin res del altre món tampoc) s'agraeix tant pel fred com pel lliscament. Visc en un baix però tenim unes escales fins a casa i són bastant criminals quan la neu es gela.

Vistes des de l'habitació

Quebec
Aquest cap de setmana he anat a Quebec City. Vaig marxar divendres desprès de classe amb la Maia (Bilbao) i allà ens trobavem amb una finlandesa i un mexicà amb els que compartiem habitació al hostal però que havien sortit abans que nosaltres. Vam anar amb "carsharing" i molt bé i més econòmic i ràpid que l'autobús. Amb menys de 3 hores ja ens haviem plantat a Quebec City però ja només vem tenir temps d'instalar-nos i sopar.
Al dia següent els 4 vam anar a donar voltes per Quebec City (al matí feia força fred, -13ºC) amb unes altres tres finlandeses que dormien a un altre lloc. És una ciutat molt diferent a totes les americanes així que suposo que quan venen els americans de turisme els hi deu xocar molt. És una mica al estil medieval (encara que realment és del segle XVIII) i amb la neu i decoració nadalenca em va agradar força. A mitja volta per Quebec vam entrar al museu del "Maple Syrup" o xarop d'auró, que és el seu producte més autocton. 
A la tarda ens vam juntar amb un altre grup format per un francès, un finlandès i una austríaca que també venien de Montreal i vem anar a sopar.
Avui al matí hem anat a veure les "Montmorency Falls" que són més altes que les cascades del Niàgara pero menys espectaculars. Encara així amb el fred i la neu és també espectacular ja que no ho tenen tant alterat pel turisme com les de Niàgara.
A la tarda hem tornat cap a Montreal amb "Carsharing" un altre cop molt bé.
No hi han gaires fotos ja que vaig anar amb la camèra descarregada i sense carregador, però no passa res perquè al Nadal i tornaré així que ja en tindreu.
 

Vistes des del Castell-Hotel de Quebec

Vistes des de sobre les "Montmorency Falls"

Montmorency Falls

Ara no hi ha cap pla especial a curt terme més que acabar el trimestre (el dia 5 acabo classes i comencem examens) i intentar fer algo de "turisme" per Montreal abans que quedi tot blanc per uns mesos.

Primer examen + Halloween

Bueno, desprès de tenir-vos una mica abandonats us explicaré una mica que tal aquestes dues setmanes. Han estat dues setmanes marcades pel primer examen, apuntar-me al gimnàs, els esdeveniments a Ottawa i Halloween.

Primer de tot desprès de la setmana de relax, com ells l'anomenen, és quan hi ha la majoria d'examens parcials i jo també en tenia un. El fet de ser el primer és que no saps per on et sortiran. Ve a ser com si fos el primer examen que vaig fer a la carrera. Un cop fet toca esperar la nota, encara que va anar prou bé.

La setmana passada com ja sabeu van haver problemes a Ottawa. Va haver un assassinat a un dels guardes del monument (un del estil amb els que tenim el "selfie" a l'anterior entrada) i desprès van entrar al parlament. També, aquí a Montreal, van atropellar a dos militars fora de servei deliberadament. Tot això sembla que ve amb relació amb que Canadà va declarar la guerra al Estat Islàmic, però bueno veurem com queda tot.

Cal dir que aquí la gent no se la veia gaire preocupada però si que em va sobtar (i no sé si té relació o no) que el dia desprès dels atropellaments a Montreal, jo anava pel carrer a comprar i van començar a venir cotxes de policia local, nacional i la seva "FBI" un rere l'altre parant a un encreuament. Quan un arribava, el que havia arribat abans marxava i així semblava que intentaven tancar un perímetre. La qüestió és que com entendre'ls era missió impossible (entendre'ls és com entendre a un pilot quan dona el missatge pels altaveus al avió, i el meu nivell de francès encara no arriba allà), vaig seguir caminant, ja que la gent seguia fent la seva, i no he aconseguit saber que passava.

Vist que de moment tinc força temps lliure (no jugar a bàsquet, no entrenar, no donar classes, no fer cada dia 3 hores de viatge estalvia molt temps), i veient que necessitava fer una mica d'esport vaig decidir apuntar-me al gimnàs.
Com vaig veure un gimnàs que et deixaven 7 dies de prova al costat de casa em vaig decidir apuntar-me i així he fet. És un gimnàs petit, que està obert 24/7, i pots entrar amb la teva targeta. Té nomes dos banys (individuals amb dutxa) però no hi ha gaire gent. Em va sobtar que totes les màquines tenen pantalla individual (on pots veure la tele, navegar per internet...) però sobretot el que més em va sobtar són les bicis. Tenen pantalla però també tenen manillar que es pot girar. Aquest manillar és com un joystick i et posen un circuit a la pantalla amb altres ciclistes i és com si anessis per la muntanya. També pots compartir els resultats amb els teus amics, veure els seus i competir. És una forma de fer excercici més entretinguda.
Cal dir que com aquest gimnàs costa al voltant de 70$ al més no continuaré la prova i aniré al de la universitat que costa una quarta part.

Finalment aquest cap de setmana va ser Halloween. Aquí el celebren intensament també així que no em va quedar una altre que disfressar-me. El mateix dia de Halloween no teniem disfressa pensada així que vam haver de pensar alguna cosa fàcil i finalment vam decidir disfressar-nos de Calaveres Mexicanes. Realment crec que encara no se ni el que és, però es veu que es força típic i complia el requisit de ser fàcil i econòmic. A la tarda vam recórrer Montreal en busca de pintures  i desprès d'entrar a més de 20 botigues (quasi totes saquejades) vam aconseguir trobar la pintura blanca per la cara (les altres van ser més fàcils).  El resultat final el podeu veure a la foto (Maia (Durango, Biscaia), Laura i jo). Per la nit vam anar a una "house-party", una festa a una casa, decorada de Halloween, on hi va molta gent disfressada. Podriem ser al voltant de 40 i lògicament, ni la meitat ens coneixiem entre nosaltres però així van els Erasmus. Es veu que fer això per Halloween es bastant típic aquí.

Resultat de la disfressa.

Ara ve un més de novembre tranquil, de fer feina i veure venir el fred. Estic inscrit com a voluntari del 9N així que si ens deixen, i si no espero que també, diumenge estaré durant 8 hores al local d'Acc10 a Montreal. Suposo que la proxima actualització ja serà havent vist la neu per primer cop a Montreal.

Roadtrip Autumn Break

Com ja us vaig dir, a la universitat tenim una setmana "blanca" a cada quadrimestre, cosa que ells anomenen "break", així que al quadrimestre de tardor tenim l' "Autumn Break" i els íbers vam decidir marxar de viatge.

Vam llogar un Dogde Caravan, el que ve a ser un mono-volum o "minivan" de 7 places i carretera i manta a fer km.
Lo cert és que erem 5 íbers (Víctor i Álvaro de Madrid, Magda de Granada però que estudia a Madrid, la Laura i jo) però per anar a Toronto se'ns va afegir una noia sueca que ja coneixiem, la Elyonor., que anava a veure el circ del Sol.

Interior del cotxe

Exterior del cotxe

Dissabte al matí vam marxar d'hora cap a Toronto amb parada estratègica i turística a Ottawa (600 km, 2+4 hores). El parlament d'Ottawa era molt xulo però llàstima que una part estava en obres. També vam veure de casualitat el canvi de guardia a Ottawa i vaig aprendre que la Reina d'Anglaterra és també la reina de Canadà (a bones hores alguns direu, tota la raó).

Parlament d'Ottawa amb un cel curiós (no ens va ploure quasi)

 

Selfie amb un guardia

Foto de grup amb el parlament

Foto de grup amb el canvi de guardia

A la tarda vam marxar cap a Toronto. A mig camí vam parar a posar benzina a un lloc que desprès ens van explicar que era una reserva india, i la veritat és que la gent que vam veure a la benzinera i els cotxes que portaven si que semblava que vivien amb molt poc (cosa que no vol dir que fossin pobres). La benzina estava al voltant de 0.8€ el litre (abans de marxar l'haviem posat a 1€ el litre) Allà haviem llogat una casa a una dona americana que marxava a passar el cap de setmana d'acció de gràcies (a Canadà era el pròxim dilluns). Era una casa típica americana, amb moltes habitacions (5 habitacions amb llits grans totes), decorada per Halloween a les afores de Toronto (uns 10 minuts amb cotxe).

Sopar a la casa de Toronto

A Toronto vam estar dos nits, però només un dia sencer el qual vam dedicar a fer una mica de turisme encara que ja haviem vist la majoria de coses.

Skyline de Toronto

El dilluns al matí vam marxar de Toronto (ja només els íbers) cap a Becket, Massachussets (EEUU). Es un viatge d'unes 7 hores sense contar creuar la frontera amb els EEUU. Com era el dia d'Acció de Gràcies voliem dinar a Canadà abans de marxar així que vam anar a un poble que hi ha relativament aprop de les Cascades del Niàgara anomenat Niagara on the Lake. És un d'aquests pobles que hi han a tots els països amb tot de casetes ben decorades, botigues d'antiguetats, molt autèntic. Allà vam buscar un lloc que fessin gall d'indi per celebrar el dia d'Acció de Gràcies i el vam trobar.

Foto de grup a Niagara on the Lake

Foto de grup 2 a Niagara on the Lake

 +

Dinar d'Acció de Gràcies

Un cop dinats vam marxar cap a Becket però al camí ens esperaven encara dos altres petites parades a comentar. A mitja hora de Niagara on the Lake hi ha la frontera amb els EEUU. Creuar la frontera amb cotxe és encara més lent que amb l'avió, i més lent que un diumenge d'hivern a les 6 de la tarda d'Andorra a Catalunya. Una hora i mitja d'arranca-para amb el cotxe fins que ens va tocar. Allà com no som americans (4 ja teniem el visat d'estades anteriors, però una persona no) ens van fer aparcar el cotxe i entrar a les oficines on li van donar el visat de turista a la persona que li faltava i ens van deixar marxar.

Cua a l'aduana

Ja ens toca

Encara que ja haviem posat benzina a Canadà el primer que vam fer al arribar als EEUU va ser omplir el dipòsit, 0.7€ el litre. Camí a Becket vam fer una parada estratègica a Syracussa per tal de comprar una mica de menjar per sopar al arribar i ja de pas poder fer "check" a Syracussa, totalment a l'Amèrica profunda.

Cap allà a les 11 arribàvem a Becket on teniem una cabanya llogada al mig del bosc, al voltant de no res. La noia que ens la llogava ens havia dit on ens havia deixat la clau però entre que no vam entendre la descripció i que era força tard (les 11 de la nit) ens va costar una estona trobar-la i vam arribar a patir per dormir aquella nit al cotxe.
Els tres dies de Becket van consistir en coneixer la zona, caminar una mica, disfrutar de la naturalesa i sobretot relaxar-nos i fer barbacoes (els americans per no tenir feina les fan de gas).

Casa nostre

Fent una barbacoa de gas

Dinant la barbacoa amb casa nostre de fons (a l'esquerra l'hamaca, sofàs i foc)

Ens avorriem

La cabanya per dins

Paisatge de tardor

Més tardor

La nostre cabanya un altre cop

El rierol que teniem al costat

El dijous al matí vam marxar cap a Boston on vam estar 2 dies. A mig camí vam parar a un outlet americà i tot i que estava bé de preu no vaig comprar res ja que no necessitava gaire cosa i no em va convencer res. A Boston no vam veure res de nou que no hagués vist el febrer passat però vam conéixer la novia del Álvaro, que estudia allà.
De lo poc que vam fer no hi ha cap fotografia decent però bueno, Harvard, MIT, Boston common, freedom trail...

Dissabte a la nit sortiem direcció Montreal on vam arribar a les 3 de la matinada del diumenge desprès de passar la frontera a Canadà en menys de 10 minuts.

Ha estat un viatge increible. La experiència de la cabanya al bosc era una de les coses que més ganes tenia de fer i la veritat es que ha valgut la pena, totalment relaxats, sense wi-fi, ni hora, ens vam passar el dia jugant a cartes, donant petites voltes i prenent unes cerveses al voltant del foc.
Impressionants durant tot el viatge els paissatges de tardor, una varietat de colors que ni s'aprecia amb les fotos, molt maco. Impressionant també la quantitat d'aigua que tenen.

A partir d'ara ja toca centrar-se més en finalitzar el quadrimestre (no hi han més viatges previstos dins el futur pròxim), conéixer més l'entorn de Montreal, la seva cultura i patir el fred. Com quasi tots (o diria que tots) ja sabeu ja es pot dir que no tornaré al Nadal. Motius n'hi han dos: ja que estic aquí val la pena aprofitar-ho i a la vegada estalviar-me el vol de Nadal em permetrà viatjar més i  tindré molt bona companyia a Montreal així que no cal que us preocupeu. Em sap greu per qui ja hagi comprat culleretes especials pel menú de reis i perdre'm-el, també el menú de cap d'any, Nadal i el Poal i les seves croquetes de ceps. Disfruteu-ho molt per mi (em conformaré amb veure-ho/us per Skype), i acceptaré compensacions el pròxim Nadal.


PD: Us avisaré quan tingui la selecció de fotos al dropbox ja que les que hi han aquí són una selecció ràpida no massa ben feta. També està pensat que la Magda faci un video resum del viatge, però això va per llarg, ara toca tornar a centrar-se a la feina.

San Francisco

Aquest cap de setmana vaig anar a San Francisco amb la Judit. Més aviat ens vam trobar allà, ella venia de Denver i jo de Montreal (amb escala a Chicago).

Divendres vam arribar a les 12 del migdia a l'aeroport, vam agafar el BART (tren) fins el centre i vam deixar les coses a l'hotel. Estàvem a la zona del SOMA (South Market) a dos carrers de l'avinguda principal de la ciutat i de la zona turística i rica, i tot i així hi havia molta gent pobra. Això és una de les coses que ens va sorprendre, d'un bloc a un altre passaves de l'edifici super-luxós d'un banc a un barri amb molta gent assentada pels carrers, que encara que quasi cap demana diners, molts no tenen casa i simplement passen els dies allà.
Vam anar a dinar i vam caminar pel centre. Town Hall (molt semblant al Capitol a Washington DC), Union Square, Chinatown, el centre 'històric' (que deu tenir poc més de 200 anys), i passejar amunt i avall pels carrers amb pendent.

Una altra cosa que ens va cridar l'atenció de la ciutat és que quan la mires al mapa sembla plana, amb la seva quadrícula perfecta, però a la realitat té uns carrers amb molt pendent que tan pugen com baixen.

Carrers amb pendent, San Francisco

 

Transamerica Pyramid, San Francsico

Dissabte ens vam llevar d'hora per anar a buscar un vaixell que ens portaria a la presó d'Alcatraz situada a una illa a la badia de San Francisco. La veritat és que quan vas acostant-hi impressiona ja que la meitat d'edificis estan en ruïnes.

Allà vam fer un tour sobre els intents d'escapar-se que hi va haver en tota la història de la presó, els aconseguit i els que no. Que aconseguisin fugir només n'hi va haver 5, tot i que no hi ha ca prova de que realment aconseguissin arribar a terra ferma ja que les aigües de la badia tenen una corrent molt forta (de fins a 13 km/h) i són molt fredes, i es creu que tots ells van morir en l'intent.

Si hi voleu anar s'ha de reservar amb força antelació ja que hi ha molta demanda!

Després vam anar a dinar Clam Chowder in a Bread Bowl al Pier 39 (un moll amb botiguetes fet especialment per turistes, vam passejar pel Fisherman's Wharf, vam anar a veure el zig-zag i les hortensies del Lombard Street (vam suar per arribar-hi de la pendent que fan aquests carrers), i vam esperar un dels tramvies (Cable Cars) que ens tornaria a portar al centre. Aquest trajecte, més que el fet del transport, és l'experiència d'anar a un vagó d'aquests típics pels carrers de San Francisco. Per mi va ser una de les millors coses que vam fer, ja que vam tenir l'oportunitat d'anar a fora agafats de les baranes i per la pendent que fan els carrers impressiona.
Al vespre vam anar a veure la posta de sol des dels Twin Peaks, una (altra) muntanya des de la que es pot veure tota la ciutat.

Clam Chowder in a Bread Bowl

Alcatraz Prision

Vistes al Golden Gate Bridge i a la presó d'Alcatraz 

Lombard Street

Cable Cars

La primera cosa que vam fer diumenge va ser anar a llogar una bici, vam recorre tot el moll i vam anar direcció el Golden Gate. Hi havia boira així que fins que no vam ser fins a la meitat no el vam poder veure. Un cop travessat vam anar a Sausalito, un 'Callella de Palafrugell' americà, un poblet de costa ple de casetes i botiguetes, on vam dinar. Tota la bicicletada va durar unes dues hores i pico amb parades, però les pujades van fer que estiguéssim cansats i agaféssim un ferry de tornada (igual que les altres desenes i desenes de turistes amb bici) i poguéssim tornar a veure l'skyline de San Francisco i el Golden Gate, aquest cop sense boira.



Després ja vam anar a recollir les maletes a l'hotel i vam anar cap a l'aeroport.

A dalt del Golden Gate

San Francisco

Pel que fa al dia a dia tot continua igual, potser una mica més atabalat que d'habitual degut a aquestes setmanes tant intenses de viatge. Dissabte marxem amb furgoneta 8 dies, fins el diumenge següent. Recorregut: 11 octubre -Ottawa Toronto-13 Green Mountains National Forest-16 Boston-17 Montreal. Al tornar ja us explicaré que tal i poden venir notícies fresques.

PD: Copiat i enganxat literalment, no calia repetir una feina ben feta.
PD2: Avui he rebut una carta i unes petites obres d'art. De moment les deixaré penjades a l'habitació i abans de marxar ja les posaré en venta, així mentrestant puc tenir l'habitació ben decorada.

 

 

 

The amazing race

Tal com ja us vaig avançar, aquest llarg cap de setmana he estat de viatge a Toronto, Chicago i les cascades del Niàgara. És un viatge organitzat per la empresa Interstude i en total érem 180 persones (3 autobusos).
Divendres vam sortir a les dues del matí (sí, heu llegit bé) cap a Toronto amb autobús. Un cop arribats allà vam agafar un Ferry cap a la illa per veure el “Skyline”.

 

Desprès vam anar a donar a donar una volta i a dinar un “Burrito” a un lloc mexicà que ens havien recomanat. A la tarda vam estar passejant per Toronto i finalment vam anar al “Distillery District” a sopar i fer una cervesa. Decidim no pujar a la CN Tower ja que ens sembla car (32$) i si val la pena ja ho farem ja que està previst tornar a Toronto mínim un cop més.

 

Vaig intentar trobar la oficina d’en Murdoch però sembla ser que la organització policial ha canviat i no existeix la oficina 4. Buscant vaig arribar a la conclusió de que actualment podria ser la divisió 51 així que vaig anar a buscar-la per fer la foto. Deixo també el link per comprovar-ho així que espero “feedback” ja que està previst tornar-hi així que si no és i algú sap on és accepto la informació. Aquí podeu veure la foto i l’enllaç.

https://www.google.es/maps/place/Toronto+Police+Services+%28TPS%29+-+51+Division/@43.651803,-79.3628442,3a,75y,79.51h,90t/data=!3m4!1e1!3m2!1sElb0EA5iKny_Ah_E2oPTtw!2e0!4m2!3m1!1s0x89d4cb3c0303fde5:0x1272580c24ac5e75
Desprès de sopar havíem d’anar a un lloc on feien una festa i desprès ens recollien amb l’autobús per sortir a Chicago. Per anar fins allà havíem d’agafar un autobús públic teòricament. La realitat és que l’autobús era un School Bus d’aquests americans grocs amb dues places a cada cantó del passadís teòricament però hi vam acabar cabent quatre.

El lloc de la festa no ens va convèncer ja que et registraven totalment al entrar, et feien tirar tot el que portaves de menjar i beguda a la motxilla (cal pensar que era la motxilla del viatge així que portàvem moltes coses) així que vam decidir anar a un altre lloc més tranquil.

Finalment a les 3 del matí ens va recollir l’autobús (el decent, no el “School Bus”) direcció Chicago. Al cap de dues hores ens desperten per dir-nos que estem a la frontera amb els EEUU i que agafem el nostre passaport i 6 $USD per baixar i creuar la frontera. Només el nostre autobús vam estar 1 hora i havien de passar dos més. Et fan pagar amb efectiu i si no ho saps podria ser que no en portessis. Aquest cop cap pregunta ja que ja havien passat 50 persones com jo al davant. Una hora desprès tornem al autobús direcció Chicago on arribem a la 1 del migdia.

Un cop arribem a Chicago deixem l’equipatge al hotel però encara no podem entrar a les habitacions així que decidim anar a fer un tomb. Visitem el downtown i la famosa Mongeta (una xorrada com una catedral, però que atrau a una brutalitat de turistes). Abans de fer-se de nit pugem a una de les torres que hi ha i tornem al hotel on ens dutxem, anem a sopar i a descansar (per fi tenim un llit!).

El diumenge al matí desprès de llevar-nos i esmorzar al Dunkin Donuts anem cap a un parc que hi ha a Chicago per fer fotos del “Skyline”. Està a prop del estadi de futbol americà on juguen els Chicago Bears vs Green Bay Packers (provinents de Winsconsin aquests últims) i ens expliquen que es pot considerar derbi ja que tenen una gran rivalitat. A l’autobús camí al parc anàvem amb tots els aficionats i hi havia un embús terrible així que estaven tots ben nerviosos. Una americana es va posar a discutir amb la conductora que els deixés sortir que arribarien abans caminant i la conductora s’hi negava i li cridava que si volia alguna cosa que anés allà davant i li digués. Les noies sueques amb les que anàvem van tenir una mica de xoc cultural ja que per ells aquest mode d’actuar és totalment impensable, tenen un altre nivell d’educació a anys llums del sud d’Europa, i lògicament, dels EEUU (no de Canadà, que encara que no estan al nivell nord europeu, sí que estan per sobre del nivell del sud d’Europa).

Un cop arribats al parc ens vam fer una foto amb el “Skyline” i em vaig fer una foto amb els dos madrilenys que portaven dos dies dient que m’havien preparat una sorpresa, aquí la teniu.

 

Desprès de fer les fotos vam agafar el metro i vam anar cap a les afores on hi ha l’United Center, estadi dels Chicago Bulls, per veure la estàtua de Michael Jordan. No vam poder entrar a dins perquè hi havia un concert, però jo ja era feliç.


A la tarda, desprès de dinar vam anar a fer el tour arquitectònic amb barca pel riu de Chicago, vam anar al port i finalment vam anar al bar on ens havia de recollir el bus. A les 11 de la nit sortíem cap a les cascades del Niàgara. De tornada vam haver de passar la frontera però aquest cop va ser molt més ràpida ja que era cap a Canadà i no vam ni haver de baixar del autobús; dos agents de la duana van pujar al autobús, van comprovar els nostres passaports, van obrir el visat i en menys de 10 minuts ja estàvem tornant a marxar.

Al matí un cop arribat a les cascades del Niàgara vam anar a fer un “brunch” de bufet lliure totalment americà. Desprès vam anar a veure les cascades. Encara que el lloc sigui turístic crec que és una cosa que s’ha de veure un cop a la vida, són impressionants. És la frontera entre EEUU i Canadà però si mai hi aneu des dels EEUU creueu a Canadà, no hi ha color el que es veu des d’un cantó i des del altre. Si hi aneu, us recomano totalment que feu el passeig amb barca fins a sota les cascades, és espectacular i amb les fotos no s’aprecia lo suficient.

Desprès del passeig amb barca vam anar al hotel Hilton i ens vam colar a la última planta on hi ha el restaurant per fer alguna foto.

 

Finalment a les 6 i mitja de la tarda agafem el bus per marxar i arribem a Montreal a les 2 del matí. Autobús i a dormir.

Un dia desprès puc dir que Toronto per la meva opinió no es res de l’altre món però Chicago és una ciutat molt interessant. És un “”mini”” Nova York (ho poso entre cometes perquè la ciutat té 3 milions d’habitants i si contes els suburbis són 10 milions) ja que hi ha una barbaritat de gratacels tant alts com a NY. Per mi molt més maca que Nova York, més neta, i el riu i el llac li dóna un plus.

Pròxim destí: SFO divendres.

PD: Totes les fotos estan actualitzades al Dropbox.